«El premi més gran per a mi és tenir un bon contracte»

–Resumeixi aquesta tercera temporada del Desafío... amb aspirants. –Es tracta de demostrar que res és impossible, que tots podem aconseguir allò que ens proposem. Alguns dels joves no havien vist la neu en tota la vida i els vam dir: «Anem a l’everest a arribar a la Barrera de la Mort, a 7.280 metres». Com a desafiament crec que no se’n pot plantejar cap de més gran. Gairebé que se’ns ha anat una mica de l’olla. –¿La convivència entre els principiants és més interessant que la de Gran hermano o és semblant? –És un altre perfil de persona. Aquí vénen a viure una aventura. És molt diferent. Quan estàs més de 40 dies amb falta d’oxigen, amb vòmits i diarrees, amb l’estómac que no et funciona, amb mal de cap, dormint en una tenda de campanya de dos me-

ENTREVISTA JESÚS CALLEJA

–¿S’han viscut situacions de risc extrem? –Sí, moltes. Com ara escalar un mur de gel gairebé vertical de 700 metres a 7.000 metres. Hi va haver molts ensurts. Es va obrir una esquerda on no ens ho esperàvem. A aquesta altura del campament base, a uns 5.000 metres, et falta la meitat de l’oxigen. És com si et traguessin un pulmó. A 6.000 metres et falta el 60%, i a 7.000, el 70%. Els nois acaben acusant-ho i es viuen situacions gairebé límit. –¿Veurem res que no hàgim vist en les altres tres edicions? –Molt esforç i patiment. N’hi ha algun que hi ha anat per sortir a la tele. Sempre se’ns cola algú que no té esperit aventurer i pretén fer-se popular perquè mola. Però com l’aventura és tan brutal i intensa, s’arriben a oblidar que són a la tele i només se centren a aconseguir l’objectiu.