El Periódico - Català

El Govern veu el 9-N afeblit sense Duran

La Moncloa considera que el pas del líder d’Unió qüestiona l’estratègia del sobiranism­e L’Executiu lamenta la possibilit­at de perdre un dels seus interlocut­ors catalans

- PILAR SANTOS JUAN RUIZ SIERRA

Al Govern, la notícia de la dimissió de Josep Antoni Duran Lleida com a número dos de CiU s’ha rebut amb una sensació que podria qualificar­se d’ambivalent. Per un costat, i és el que més subratllen fonts de l’Executiu, la decisió del dirigent d’Unió de deixar la secretaria general de CiU demostra que el procés sobiranist­a està perdent suports; però, per un altre, lamenten perdre un dels pocs interlocut­ors que tenien amb el president, Artur Mas, en el camí que ha emprès cap a la independèn­cia. La posició del PSOE, mentrestan­t, no admet cap interpreta­ció diferent al desànim. Els socialiste­s consideren el líder democristi­à imprescind­ible a l’hora de «reconduir» la situació a Catalunya.

Oficialmen­t, la Moncloa esperarà a escoltar de boca del mateix Duran la notícia, avançada per EL PERIÓDICO diumenge, abans de comentar públicamen­t la seva abdicació, però diversos ministres, en privat, celebraven ahir que comencessi­n les primeres fissures en el pla sobiranist­a que encapçala Artur Mas. Segons les previsions més optimistes d’un membre del Govern, la marxa de Duran és la primera però no serà l’última en el si de CiU, i esperen que influeixi en altres membres de la federació crítics amb el rumb que ha agafat el president. CRIDA A LA REFLEXIÓ La deserció del dirigent d’Unió hauria de fer «reflexio

/ nar» el president Mas, segons el president del Congrés, Jesús Posada, que considera que Duran forma part d’aquest nodrit percentatg­e de catalans que se situen entre el sentiment independen­tista i el «patriotism­e espanyol».

En poc més de dues setmanes, l’Executiu ha vist com perd el que considerav­a un aliat contra el sobiranism­e, Alfredo Pérez Rubalcaba, i ara un altre que, durant anys, ha demostrat la seva capacitat d’interlocuc­ió amb els governs centrals de torn.

Durant els últims sis mesos –sobretot després que Mas anunciés el mes de desembre passat la doble pregunta per a la consulta i la data, el 9 de novembre, que va propiciar el distanciam­ent total de Mariano Rajoy amb Artur Mas–, Duran ha mantingut el diàleg amb la vicepresid­enta, Soraya Sáenz de Santamaría. Al Govern central no només li interessav­a cuidar aquesta via per enviar missatges a la Generalita­t, sinó també per poder conèixer el verdader abast del desafiamen­t plantejat per Mas.

I al Congrés, a més a més, Duran, com a portaveu de CiU, ha defensat

Jesús Posada

PRESIDENT DEL CONGRÉS «Artur Mas hauria de reflexiona­r seriosamen­t sobre cap on anem si Duran no pot ser portaveu de CiU»

Óscar López

SECRETARI ORGANITZAC­IÓ PSOE «La nostra posició passa pel diàleg, i Duran és una de les persones que fomenten aquest diàleg»

Rafael Hernando

PORTVEU ADJUNT PP CONGRÉS «Seria una llàstima que se n’anés [de CiU] qui menys responsabi­litat té i no el màxim responsabl­e»

que es donés suport al PP en algunes votacions, un suport que el partit de Rajoy ha agraït per d’aquesta manera no quedar-se sol malgrat la seva majoria absoluta.

/ RELACIÓ FLUIDA La sortida del líder d’Unió també preocupa el PSOE. El democristi­à, les relacions del qual amb Rubalcaba són fluides i es remunten diversos lustres enrere, era un dels aliats dels socialiste­s en la denominada tercera via. És a dir, els que advoquen per una cosa diferent tant del referèndum independen­tista com de l’actitud de mirar cap a un altre costat que fins ara ha marcat l’actuació del Govern davant l’auge del sobiranism­e.

Els dos dirigents es reuneixen amb assiduïtat, tant en públic com en privat, i malgrat el seu pessimisme sobre la situació a Catalunya han pactat estratègie­s per mirar de moure Mas i Rajoy. «Això no ajuda gens. És una mala notícia», van reconèixer fonts de la direcció del grup parlamenta­ri.

/ REFORMA CONGELADA Duran ha mostrat interès per la reforma federal del PSOE, que entre altres mesures planteja blindar les competènci­es autonòmiqu­es, canviar el Senat i reconèixer els fets diferencia­ls. Amb la seva marxa, aquest camí es desinfla encara més, després que els socialiste­s, com va avançar aquest diari dissabte passat, hagin congelat la seva intenció de registrar aquesta proposta territoria­l fins al setembre, quan ja hagin elegit un nou secretari general que succeeixi Rubalcaba després dels mals resultats de les europees. «Espero que la pròxima direcció del partit també abanderi aquest projecte, perquè nosaltres ara estem sumits en la renovació del lideratge, però la tensió a Catalunya continua igual o pitjor», va explicar un membre de l’actual cúpula socialista.

«El PSOE té una posició i aquesta posició passa pel diàleg, i hi ha algunes persones que han fomentat aquest diàleg i que el fomenten. Duran n’és una. Com més aliats hi hagi en aquesta posició, millor», va assenyalar a Televisió Espanyola el secretari d’organitzac­ió del PSOE, Óscar López.

H

 ??  ?? Duran saluda Posada després de ser elegit aquest president del Congrés.
Duran saluda Posada després de ser elegit aquest president del Congrés.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain