Obama ho sap

No és gens estrany que Barack Obama, en la seva recent visita a Europa, parlés de la Gran Bretanya com d’un soci «robust i efectiu» que continuarà així si es manté «unit». La proclama del president dels Estats Units en relació a l’aliat més aliat de tots els aliats en la història contemporània de seguida va ser aprofitada pels unionistes anglesos: van refer el famós cartell electoral d’Obama i van canviar el seu hope per un nope que vol dir no i que referma, amb una veu tan important, el desig que res no canviï a les illes.

L’endemà d’aquestes declaracions, els mitjans d’aquí oferien titulars per a tots els gustos, aptes per a una classe pràctica de periodisme. N’hi havia que destacaven la defen- sa que va fer Obama de la permanència d’Escòcia al Regne Unit i n’hi havia que remarcaven una altra frase del president americà. «De totes maneres», va dir, «al final és una decisió que correspon al poble escocès». Tot depèn de l’òptica que fem servir. Dir que Obama està a favor del referèndum i dir que està a favor de la unitat no és incompatible. Una cosa és l’evidència dels fets i una altra els desitjos polítics.

En el cas català (podria ser que els Estats Units no diguin res tan taxatiu perquè Espanya no és un soci tan privilegiat com el britànic), molts dels que ara defensen una votació potser dirien també que no. Però poder-ho dir forma part dels principis elementals de la democràcia. I això Obama ho sap.

H