Fusta podrida

Abdica el rei de la transició, se’n va Rubalcaba, Duran fa un pas al costat. Assistim al final d’una època. Expira la il·lusió d’uns dies de pactes i silencis. Criticar-los és un exercici de responsabilitat, menysprear-los és injust. Esperonats per la crisi, els aires de canvi irrompen amb força. La desafecció està deixant de ser passiva per donar pas a l’acció. Cada vegada són més els ciutadans que demanen implicar-se de manera més directa en la política. L’enquesta que ahir va publicar EL PERIÓDICO projectava Podem com a tercera força al Congrés. Encara que el resultat admet matisos, indica una tendència. Els ciutadans d’esquerres ja no en tenen prou amb unes sigles i un passat.

Al juliol, el PSOE decidirà si es refunda o s’enfonsa agafat a una fusta podrida. En la competició per la secretaria general concorreran Madina, l’home que ha aconseguit que el seu silenci sigui interpretat segons la voluntat de cadascú, ¿tindrà alguna cosa a dir? Díaz, la candidata que recolzen els barons del partit, els il·lustres i ben pagats garants de l’statu quo. I Pérez Tapias, degà de Filosofia de la Universitat de Granada. Aquest fuig del federalisme de maquillatge i propugna un nou procés constituent. Aposta per l’abandonament de les polítiques neoliberals, la derogació de les recents reformes laborals, un referèndum sobre la Monarquia i un altre a Catalunya. L’aparell el menysprea. Agafat a la fusta.

H