Espanya acumula demandes per la retallada a les renovables
Hi ha sis denúncies davant el Banc Mundial, tres més a l’SCC Institute i una col·lectiva a l’ONU Al CIADI de Washington ocupa el primer lloc en plets fins al juny i va ser el tercer país el 2013
Espanya ocupa des de començament d’any el primer lloc en denúncies al Centre Internacional d’Arreglament de Diferències Relatives a Inversions (CIADI), dependent del Banc Mundial, amb un total de tres, per sobre de Veneçuela ( dos) o Gàmbia, amb la mateixa xifra.
La reforma energètica, que comporta una retallada de la remuneració de les energies renovables d’uns 1.700 milions d’euros, aprovada divendres passat, ha provocat aquesta situació protagonitzada per diferents inversors internacionals. En total s’acumulen sis denúncies contra el Regne d’Espanya en aquest organisme que té la seu a Washington. L’any passat se n’hi van presentar tres i d’aquesta manera Espanya només va ser superada per Egipte (6) i Uzbekistan (4).
Però els plets relacionats amb la inseguretat jurídica per aquest canvi legislatiu amb efectes retroactius des de l’ 1 de juliol passat no es queden aquí. A l’Institut d’Arbitratge de la Cambra de Comerç d’Estocolm (Suècia), l’SCC Institute, se n’hi acumulen tres més presentades per la filial holandesa de l’espanyola Isolux; per una filial d’Abengoa, CSP Equity Investments; i per les societats d’inversió Charanne and Construction Investment. Aquest organisme està reconegut internacionalment per dirimir conflictes comercials en països occidentals. SOCIETATS ESTRANGERES A més, el novembre del 2011, com a conseqüèn
/ cia de la primera reforma empresa pel Govern socialista, 16 inversors sota el nom de PV Investors van plantejar una denúncia davant l’Uncitral, la Comissió de Nacions Unides sobre Dret Internacional, que depèn de l’ONU.
Les reclamacions procedeixen totes de societats estrangeres perquè són a l’empara del Tractat de la Carta de l’Energia, en virtut d’una suposada violació de la seguretat jurídica de les inversions foranes.
El cert és que des de les primeres reformes, un sector que s’havia situat com a capdavanter a Europa, com ara el de les energies renovables, està sumit en una crisi profunda. Espanya ha desaparegut del punt de mira de la indústria eòlica internacional. Després de les retallades decidides pel Govern, el sector redirigeix el seu focus cap a les economies emer- gents, segons es va poder constatar en el certamen eòlic europeu EWEA 2014, celebrat al març a Barcelona.
Thomas Becker, conseller delegat d’EWEA va considerar en aquesta reunió que la retallada a les renovables està guiada per «la ideologia». En opinió d’aquest organisme, l’Executiu del PP «dóna el pitjor exemple possible a altres països» i provocarà «la desindustrialització i la pèrdua de lideratge mundial del sector».
Al Govern estan convençuts que tenen la raó. El ministre d’Indústria, José Manuel Soria, va assegurar que els demandants aspiraven a rendibilitats del 20% «durant tota la vida, i això no passa en cap país del món perquè, si això fos així, el resultat seria que el sistema elèctric, simplement, faria fallida».
A l’Executiu diuen que les demandes es basen en el fet que la normativa fa mal a les empreses estrangeres quan, en realitat, es tracta d’«arreglar un problema, no de dis-
criminar». Però, segons fonts del sector, «en els arbitratges no necessàriament es discutirà la discriminació o no, sinó el perjudici causat per trencar la confiança legítima dels inversors, ja siguin nacionals o estrangers».
El secretari d’Estat d’Energia, Alberto Nadal, va dir la setmana passada que «no entenia que es plantegin arbitratges abans que s’hagin aprovat les normes» i es va preguntar pels interessos del despatx d’advocats que està aglutinant aquests plets.
Quatre dels arbitratges davant el CIADI els gestiona el bufet Allen & Overy. Però els dos últims, el de la líder en energies renovables als EUA, NextEra Energy; i el del fons britànic Infraxarxa Environmental Infraestrucutre, estan en mans de Skadden, Arps, Slate, Meagher & Flom i de Cuatrecasas, Gonçalves Pereira, respectivament. Next-Era va considerar en una comunicació davant el regulador borsari dels Estats Units, la SEC, que els canvis legals li provocaven un dany d’uns 220 milions d’euros (300 milions de dòlars).
Els altres plets davant l’organisme del Banc Mundial els van plantejar Masdar Solar, dels Emirats Àrabs Units; un fons vinculat al Deutsche Bank; un altre del banc francès BNP i el fons britànic Eiser Infraestructuri, creat pel banc holandès ABN Amro i que a Espanya opera amb Elecnor.