Kirchners’ alarma
Amado Boudou declara com a imputat per un escàndol de corrupció que deixa en suspens l’Executiu El número 2 del Govern parla d’«una campanya de linxament mediàtic»
Va baixar de l’automòbil amb fermesa i un somriure d’inescrutable jugador de pòquer. El vicepresident argentí Amado Boudou es va trobar amb les càmeres de la televisió: «Això no és ni més ni menys que una fal·làcia, una mentida» . Després va avançar cap al despatx del jutge Ariel Lijo, que investiga la compra de Ciccone Calcográfica, la impremta on s’imprimeixen el paper moneda en aquell país. «A veure si podem aclarir coses i que el poble pugui veure l’audiència» , va dir. I va saludar els kirchneristes que van anar a aclamar-lo als tribunals.
La presència de la segona autoritat de l’Executiu al despatx d’un magistrat, on afronta una acusació formal per corrupció, és un fet sense precedents en la història republicana del país. Boudou volia que l’interrogatori es transmetés en directe. Lijo no li va concedir el desig.
«El que està en joc és si el poder està en el poble o en molt poques mans» , va escriure ahir Boudou al compte de Twitter. Vint anys enrere, era un noi de la dreta neoliberal. El kirchnerisme li va permetre fer un gir complet de les seves posicions i només mantenir, com a blasons personals, les seves col·leccions de guitarres elèctriques i motocicletes.
El vicepresident, que viu a Puerto Madero, una de les zones més cares de la ciutat de Buenos Aires, i que té com a parella una presentadora televisiva, no només és investigat pel seu presumpte interès per salvar de la fallida aquesta impremta quan era ministre d’Economia (2009-2011) sinó per la presumpta participació en la compra de la mateixa empresa.
El jutge creu que el vicepresident, juntament amb el seu soci i amic José María Nuñez Carmona, «haurien adquirit l’empresa fallida i monopòlica Ciccone Calcográfica» a través de la societat The Old Fund «amb l’objectiu últim de contractar amb l’Estat la impressió de bitllets i documentació oficial» .
L’audiència d’ahir ha tingut en suspens el Govern i l’oposició. En
A Boudou se li investiga si forma part de l’empresa que imprimeix paper moneda del país
els pròxims dies se sabrà quins són els passos de Lijo. Les especulacions broten i proliferen sense parar. ¿Serà processat? Segons Carlos Pagni, el columnista de La Nación, la presidenta Cristina Kirchner està «alar
mada» i «temorosa que el seu colèric favorit llanci foc amic contra el ma- teix elenc de poder. Fins i tot els advocats de Boudou temen sortir-ne escaldats» . El desassossec, afegeix Pagni, és raonable. «Boudou va demostrar que és capaç de fer tremolar l’estructura del poder» . El vicepresident, com si respongués al columnista, va dir davant el jutjat: «La meva intenció sempre ha sigut no involucrar-hi ningú. L’atac està centrat en mi, s’ha de resoldre en mi, perquè jo tinc la veritat»
Un fons misteriós
El vicepresident no s’ha cansat de repetir que és blanc d’una campanya de linxament mediàtic. Una mena de venjança corporativa per haver dissenyat el procés d’estatització dels fons de pensió. La mesura, adoptada pel primer Govern de Fernández de Kirchner, el 2009, va afectar importants empreses, entre les quals hi havia Clarín, el principal grup mediàtic, que des del 2012 va encapçalar les denúncies contra Boudou.
L’anomenat cas Ciccone va esclatar tot just després d’iniciar-se el segon mandat de KFK. La firma ha estat primer intervinguda pel Govern i després expropiada pel Congrés. Encara no se sap qui són els verdaders propietaris del misteriós fons The Old Fund que va adquirir al seu dia la impremta. El cas Cic
cone es va convertir des d’aleshores en un problema per a Kirchner.