El final de l’«encanteri»
Lluny de triomfalismes estadístics, Podem es prepara per créixer més entre els exvotants del PSOE
Estan a la cresta de l’onada però no volen que esclati l’eufòria. En qualsevol força política podria córrer el cava, però a Podem no es fan aquests regals. Ni tan sols es permeten alegries en majúscules. L’enquesta del GESOP els atorga 58 escons i la màxima emoció que es permeten expressar és una discreta «il·lusió davant el canvi» . Així de tebi. Per l’eurodiputat Pablo Iglesias el més important no és el nombre de vots sinó que els sondejos ratifiquen el seu argumentari: «Que el can- vi és possible» i que es revela una tendència «al descrèdit de la casta i els partits vells» . Iglesias assegura que encara queda un llarg camí per recórrer, que segueix haventhi desnonaments i que no hi ha res a celebrar.
Segons el director de campanya, Íñigo Errejón, l’enquesta demostra que s’està fent una bona feina i que, si haguessin comptat amb una campanya més llarga, Podem hauria obtingut algun eurodiputat més. «Resulta revelador i demostra que hi ha més possibilitats i més recorregut» , afirma. Per Errejón, Podem no està en el seu sostre, i la clau fonamental és la profunda ferida que s’obre en el bipartidisme. «S’ha trencat l’encanteri que la política és tan sols cosa de dos. Ara s’obren posicions inèdites» , sentencia. Politòleg i assessor, Errrejón es vol imposar totes les prudències, però insinua que l’enquesta encara podria atorgar a Podem més escons si s’arriba a fer uns dies més tard, perquè, intueix, haurien capitalitzat la crisi interna generada en el PSOE per l’abdicació del Rei i la possibilitat d’un referèndum.
Fidelitzar fugues socialistes
Errejón és el responsable de decisions que, malgrat aixecar dubtes, es van demostrar molt útils. Va ser ell qui va proposar que la imatge de la cara de Pablo Iglesias estigués a la papereta de vot perquè els electors identifiquessin la seva candidatura. I també va ser seva la decisió d’assaltar els cinturons rojos de les ciutats, els feus socialistes, per robar al PSOE a la seva pròpia casa. Ara, amb l’enquesta a la mà, Errejón sap molt bé que el gran repte és fidelitzar aquests exvotants socialistes que en les europees van apostar per Podem. Són una veta claríssima.
Segons l’enquesta, gairebé el 27% dels vots rebuts per Podem venien de caladors socialistes. «Ja no confien en el PSOE. Tenim la pos-
sibilitat de recollir aquest vot que portava massa temps resignantse. Aquí els socialistes o vigilen o poden acabar com el PASOC a Grècia, convertits en una força minoritària, perquè els ciutadans ja no regalen el seu vot permanentment» , aventura. El director de campanya de Podem també considera que els grans partits, el PP i el PSOE, no estan fent una anàlisi correcta dels resultats. «En comptes de mirar la Lluna es miren el dit. Els ha pogut l’arrogància, perquè s’havien acostumat a
jugar sols» . I Podem, ¿jugarà en solitari? Iglesias segueix refredant l’idilli amb IU. Ahir, abans de volar a Brussel·les, va afirmar en un comunicat que el camí que queda per recórrer «no serà a collibè de cap partit, sinó fruit del treball de la gent» . Errejón va admetre que en els últims dies han vist les crítiques que els enviaven líders d’altres forces d’esquerra, com Equo. «Els partits vells estan nerviosos. I a Equo, suposo que estan incòmodes pel resultat» , admet.
H