Disputa per l’oli
La pugna per la competència sobre el control dels tastadors d’oli s’ha saldat amb una curiosa sentència del Tribunal Constitucional
Un tastador d’oli és una «persona perspicaç, sensible, seleccionada i entrenada, que valora amb els òrgans dels seus sentits els caràcters organolèptics d’un aliment» , segons la definició que apareix en un vot particular fet pels cinc magistrats progressistes que integren el ple del Tribunal Constitucional en una recent sentència sobre la competència per regular aquesta activitat.
La citada definició no és casual ja que els togats discrepants la utilitzen per intentar desqualificar la decisió dels seus set col·legues d’atribuir la competència del control d’aquests experts a l’Estat i no a les comunitats autònomes. Catalunya la va reclamar, via recurs, el 2008, ara els jutges conservadors de l’alt tribunal l’hi han pres per art d’encantament.
El Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va regular el 2008 les condicions que han de complir els panels de tastadors d’oli d’oliva verge i va reservar a l’Estat l’autorització d’aquests panels per a les importacions i exportacions. Catalunya va recórrer la norma perquè vulnerava els mecanismes de col·laboració i coordinació entre les administra- cions implicades.
No obstant, el tribunal s’ha escudat en la importància del sector oleícola en l’economia i en la salut pública del país per justificar la seva decisió de deixar les coses tal com estan. Els togats assenyalen que Espanya és el «primer productor i exportador mundial d’oli d’oliva i d’olives de taula, amb la superfície d’oliverar més gran i el nombre més alt d’oliveres» . I sostenen que la rellevància del mercat de l’oli justifica
L’alt L’alt tribunal tribunal s’inclina a favor de mesures homogeneïtzadores fins i tot per a tasts regulats per la CE
«l’adopció de mesures homogeneïtzadores» en la seva valoració.
Davant d’aquest argument, els progressistes acusen els seus companys de «construir de forma altament voluntarista» una interpretació per vincular la labor d’aquests tastadors amb el règim duaner i aranzelari per la quantitat d’oli que Espanya exporta.
Els discrepants insisteixen a dir que el treball d’aquests experts no té res a veure amb aquests règims perquè el que fan és «un control de la qualitat del producte a efectes d’atorgar-li la corresponent denominació i origen» . I és que els tastadors decideixen si els olis en funció de la seva olor són «ametllats, aspres, cuits o cremats» . I per a això han de seguir les normes establertes per la Comunitat Europea que fixa el tipus de copa que s’ha d’utilitzar en cada tast, determina que prenguin rodanxes de poma per evitar la barreja de sabors i disposa que tinguin a la seva disposició un got d’aigua a temperatura ambient i recomana que el tast es faci al matí, «per ser el període òptim de percepció per a l’olfacte i el gust» .
El vot particular apostava per atendre la demanda de Catalunya al considerar que la norma qüestionada «configura una mena de control estatal sobre les actuacions autonòmiques que resulta incompatible amb el principi d’autonomia» . I aquests jutges assenyalen que la coordinació en aquesta matèria s’hauria de fer amb el sistema de distribució de competències i no a través de l’establiment de controls sobre l’actuació autonòmica. I és que amb l’or líquid hem topat.
H