Cañete va privatitzar sense concurs la gestió d’un superhidroavió
Medi Ambient ha adjudicat el nou aparell a Inaer amb un procediment d’«emergència» Malestar a Defensa perquè els seus pilots havien d’operar l’aeronau, que ja era a les seves mans
El modern hidroavió Canadair 415 comprat pel Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient per a la campanya antiincendis d’aquest estiu per 26,5 milions d’euros serà operat per una empresa privada malgrat que ja estava adscrit a l’Exèrcit de l’Aire i a l’existència d’informes tècnics que el desaconsellaven. La beneficiada ha estat la companyia de treballs aeris Inaer, que ha rebut l’encàrrec per a aquest estiu a través d’un procediment d’emergència sense concurs. La decisió la va prendre personalment el llavors ministre i avui eurodiputat Miguel Arias Cañete, segons afirmen fonts del seu departament, encara que ell ho nega, mentre que el ministeri no aclareix els motius del canvi de destinació.
El canvi ha causat un malestar profund al Ministeri de Defensa i ha sorprès desagradablement bona part de la cúpula de Medi Ambient, coneixedora dels informes en contra. En cap dels dos departaments s’expliquen per què el nou Canadair no opera al costat dels tres de què disposa el grup 43 de l’Exèrcit de l’Aire. «La gestió d’un sol avió és ineficaç operativament. L’Exèrcit comptava a poder fer rotacions amb més eficàcia entre els seus aparells, tenint-ne tres en funcionament i un en manteniment. Inaer únicament jugarà amb un», argumenten les fonts esmentades.
NO TROBEN PILOTS La decisió pot vorejar l’absurd si es té en compte que / no hi ha pilots civils habilitats per pilotar aquest aparell. Inaer ha contactat fins ara amb cinc pilots de l’Exèrcit de l’Aire perquè sol·licitin una excedència i puguin fer-lo volar ells aquest estiu, però quatre ja ho han rebutjat. L’aparell necessita pilot i copilot, més els relleus per a les rotacions.
El més xocant és que l’hidroavió ja estava a punt per volar els primers mesos de l’any amb el grup 43 de l’Exèrcit de l’Aire. Després de solucionar un problema burocràtic amb l’assegurança es van portar a terme diverses pràctiques d’instrucció. Però la tramitació del contracte amb Inaer i els canvis de matrícula al passar l’avió de militar a civil, així com els obstacles en la contracta- ció dels pilots, poden comprometre la seva participació en la campanya antiincendis que comença a partir de la setmana que ve.
«No tingui cap dubte que estem fent tot el possible perquè estigui operatiu», ha assegurat a aquest diari la directora general de Desenvolupament Rural i Política Forestal del ministeri, Begoña Nieto. Segons
L’aparell potser no estarà a punt per a la campanya antiincendis per culpa dels tràmits del canvi de mans
la seva versió, la setmana passada quedaven tan sols uns serrells «relacionats amb el contracte» perquè pugui volar.
ANUNCIAT EN RODA DE PREMSA Nieto assegura «desconèixer» que l’avió / estigués adjudicat a Defensa, malgrat que va ser el seu propi ministre, Arias Cañete, qui va anunciar en una roda de premsa l’estiu passat que «s’havia arribat a un acord» amb aquest ministeri perquè operés el que ell va qualificar com el «millor hidroavió del món». Respecte a la decisió d’adjudicar-lo sense concurs ni concurrència d’ofertes, Nieto reconeix que es va fer a través del procediment d’emergència, que evita aquestes garanties de neutralitat, però ho justifica perquè «era imprescindible perquè pogués volar aquest estiu i es va fer amb respecte absolut a la legalitat». Els tràmits d’un concurs públic, segons Nieto, es poden allargar més d’un any i l’avió va ser entregat el 20 de novembre de l’any passat.
La directora general afirma que el d’emergència no és un «procedi--
ment excepcional», però la llei de contractació de les Administracions públiques diu tot el contrari. Aquest tipus de contractes es reserven per quan «l’Administració hagi d’actuar de manera immediata a causa d’esdeveniments catastròfics, de situacions que comportin un greu perill o de necessitats que afectin la defensa nacional».
Óscar Moreno, membre del cos d’interventors de l’Administració i autor del blog fiscalizacionlocal.es, adverteix que tota la jurisprudència restringeix la contractació d’emergència a «les catàstrofes sobrevingudes i imprevistes». «Per entendre’ns, quan cau un pont o es talla un camí i no es pot esperar ni un minut per actuar», exemplifica.
¿Per què es va adjudicar a una empresa privada quan els pilots militars ja hi havien volat i podien operar-lo sense problemes de calendari? A aquesta pregunta, formulada amb insistència i de diferents maneres, Nieto va reiterar una única resposta: «Utilizem els mitjans que en cada cas considerem més adequats per a la nostra tasca, fem els passos que hem de fer». Medi Ambient tampoc ha volgut revelar l’im-
La llei reserva la contractació
d’emergència per a les catàstrofes o els sinistres imprevistos
port del contracte perquè «encara s’està acabant».
Fonts del departament van indicar que l’operació arribava als dos milions d’euros, però Nieto ho va desmentir. En qualsevol cas hi haurà un important sobrecost respecte al que havia de cobrar Defensa, cosa que en temps de restriccions pressupostàries sembla poc admissible.
L’exministre va declinar entrar en la qüestió perquè «desconeix de què es tracta, ja que és un tema de gestió del ministeri», segons va declarar una portaveu de l’eurodiputat. Un portaveu d’Inaer va remetre al gabinet de premsa ministerial i el portaveu oficial de Defensa va declinar «valorar les decisions que pren el Ministeri de Medi Ambient».