Foto davant la prova
La directora de política forestal assegura ignorar que l’hidroavió hagi estat en mans de l’Exèrcit de l’Aire, però es va fotografiar davant l’aparell pintat amb els colors i emblemes militars
Les xarxes socials són per als mitjans de comunicació aigües pantanoses on és fàcil deixar-se emportar per l’error, però serveixen també de valuós fact checking (verificació) per a les afirmacions dels polítics. La directora general de Política Forestal, Begoña Nieto, va assegurar a aquest diari desconèixer que l’hidroavió hagués estat en mans de l’Exèrcit de l’Aire però les fotos penjades al seu compte de Twitter quan el novembre passat l’aparell va arribar a la base de Torrejón demostren tot el contrari.
En diverses imatges es retrata amb la llavors secretària general del ministeri i avui ministra Isabel García Tejerina i, com es pot comprovar, l’avió va arribar a Espanya pintat amb els colors i els símbols del grup 43 i de l’Exèrcit de l’Aire: la creu de Sant Andreu, blanca i negra, el número 43 al fusellatge (detalls que s’aprecien en altres imatges de la mateixa sèrie que la publicada al costat, si bé en elles només es veu l’aeronau) i els colors de la bandera espanyola. «No conec els símbols militars amb tanta profunditat», es va excusar davant l’evidència.
Més de sis mesos després de la seva arribada, l’aparell seguia dijous passat a l’hangar de la base aèria de Torrejón, pintat encara amb els colors militars esperant que algú se’n fes càrrec.
El grup 43, amb seu a la base de Torrejón, opera 17 avions d’extinció. Tres són propietat de la Unitat Militar d’Emergències (UME) i la resta, de Medi Ambient. Per això compta amb mig centenar de pilots amb àmplia experiència en extinció d’incendis.
L’imperi d’un expilot
Inaer exerceix gairebé el monopoli dels treballs aeris a Espanya, amb suculents contractes amb totes les administracions, però la seva flota està nodrida gairebé exclusivament d’helicòpters (de salvament, de vigilància, antiincendis). La companyia és propietat d’un empresari establert a Alacant, Luis Miñano San Valero, un expilot militar que a partir d’una petita companyia d’helicòpters de salvament ha edificat un imperi amb seus a Portugal, Itàlia i França.
Fins a l’any passat Inaer va estar operant quatre Canadair CL-245 de Medi Ambient, un model més antic, però el ministeri els hi va retirar. Oficialment va adduir que es tractava d’avions amb motors de pistons, com els dels automòbils, mentre que el nou aparell és de turbina, «més modern», per justificar que quedaven fora de servei, però la veritat és que abans de rebutjarlos els hi va oferir a l’Exèrcit, que es va negar a operar amb ells per perillosos.
L’estiu passat la patronal dels treballs aeris va criticar la compra del Canadair 415
Tant Inaer, en privat, com la patronal del sector de treballs aeris (AECA & Helicópteros), en públic, van lamentar que se’ls hagués privat d’aquells quatre aparells i van criticar el «malbaratament» que, a parer seu, havien comportat els 26,5 milions d’euros que va costar el Canadair 415. Amb aquells diners, van adduir, es podia haver sufragat el lloguer de diverses aeronaus privades durant molts anys.
Un any després l’aparell ha acabat a les seves mans. ¿Algú s’ho explica?