Xina decapita muntanyes
Pequín estén la febre urbanística a tot el país i remodela el relleu natural de zones agrestes Els científics alerten dels efectes negatius per a l’entorn i la seguretat
L’experiència mostra aqüífers contaminats, terreny erosionat i enfonsaments
Ni les muntanyes aturen el febril trànsit dels arrossars al ciment. Centenars d’elevacions són afaitades per cobrir amb la seva terra les valls que acolliran a ciutats. Els experts han alertat dels riscos d’una pràctica que va començar fa una dècada i que últimament s’ha estès a ciutats com Chongqing, Shiyan, Yichang, Lanzhou o Yan’an.
Un exemple n’és Lanzhou, de 3,6 milions d’habitants i capital de la província de Gansu. Als marges d’aquesta ciutat, cèlebre per la seva sopa de fideus, unes 700 muntanyes s’estan allisant des del 2012 per obtenir 130.000 hectàrees que acolliran mig milió d’habitants. Un vídeo promocional anticipa llampants gratacels, parcs, un aeroport i un estadi de futbol. Rere la iniciativa hi ha Yan Jiehe, el Donald Trump xinès. El nou barri incrementarà el PIB regional en 34.000 milions d’euros el 2030 i ja ha atret més de 8.600 milions d’euros en inversió, segons el diari China Daily. Un quadro exemplar d’ «economia sostenible basada en indústries que estalvien energia».
No obstant, experts del Departament de Ciència i Enginyeria Mediambiental de la Universitat de Chang’an qüestionen l’optimisme. Els efectes «econòmics, tècnics i mediambientals» d’aquesta cirurgia radical sobre l’epidermis terrestre no s’han estudiat prou, afirmen en un estudi publicat el 4 de juny a Nature.
Aquests terrenys es podrien enfonsar si estan mullats, i causarien així el col·lapse d’estructures. «Sobre la terra es poden aixecar edificis, però per saber-ne l’altura màxima són necessaris estudis d’enginyeria», diu Peiyue Li, autor de l’estudi.
Els riscos
L’experiència ja ha mostrat aqüífers contaminats, erosió i enfonsaments, mentre que la destrucció de l’ecosistema dificulta la supervivència d’animals salvatges i plantes. L’anàlisi recorda les esllavissades de terra i inundacions a Shiyan, situada a prop del megaprojecte, que utilitza canals per portar aigua del sud fins a Pequín i les províncies del nord.
Les urgències desenvolupistes nacionals i els interessos econòmics impedeixen un debat més assossegat. A Lanzhou es van aturar les operacions l’abril de l’any passat quan la pols marró provinent de les restes de les muntanyes va disparar-hi la contaminació. Un estudi mediambiental havia d’acreditar l’operació, però les màquines van reprendre la feina al cap d’un mes, sense notícies de l’estudi. L’erosió del terreny durant les operacions augmenta el 10%, i les partícules de pols en l’aire, el 45%, diu l’estudi. Lanzhou va encapçalar la llista de ciutats més contaminades el 2013, segons l’Organització Mundial de la Salut. El projecte, valorat en uns 1.840 milions d’euros, no es podia endarrerir més.
Com talls de ganivet
Les muntanyes semblen tallades amb ganivet. La pràctica no és nova: als Estats Units es va fer servir en projectes miners a l’aire lliure, però mai per a la construcció urbanística ni amb la magnitud xinesa. Yan’an doblarà la seva superfície amb 78,5 quilòmetres quadrats de sòl llis.
«No crec que hi hagi cap altra forma de convertir un terreny muntanyós en un districte urbà perquè les ciutats muntanyoses són en valls estretes i la seva expansió és difícil», continua Li. En contra del que suggereixen diversos articles, no estan «totalment» en contra de la campanya, sinó que pretenen accelerar la col·laboració entre experts i la investigació perquè s’executi amb seguretat.