Un ordinador burla per primer cop l’home
La computadora supera el test de Turing per detectar la intel·ligència artificial
Un ordinador ha aconseguit superar per primera vegada l’icònic test de Turing, pensat per determinar si una màquina és o no és intelligent. Eugene Goostman pretenia ser un xaval de 13 anys d’Ucraïna. Així es va presentar per respondre, a través de l’ordinador, a la prova que la universitat de Reading, a la zona central d’Anglaterra, organitza des del 1950. Aquest va ser l’any que el matemàtic anglès, Alan Turing, considerat el precursor de la informàtica moderna, va idear el test que porta el seu nom.
El desafiament implica que les respostes d’un ordinador no siguin distingibles de les d’un ésser humà, una cosa mai aconseguida fins ara. Eugene Goostman, un ordinador programat per un equip a Rússia, va aconseguir superar l’interrogatori dut a terme dissabte per científics de la Royal Society de Londres. Va convèncer el 33% dels jutges que qui responia a les seves preguntes, en sèries de cinc minuts, era un ésser humà. Amb més del 30% de respostes, la prova quedava superada.
«La nostra idea va ser crear algú que digués que ho sabia tot, però que a la seva edat fos perfectament raonable que no ho sabés tot», afirma Vladimir Veselov, resident als EUA i un dels creadors del programa juntament amb l’ucraïnès Eugene Demtxenko. «Hem invertit molt de temps a desenvolupar un personatge amb una personalitat creïble».
L’esforç no ha estat en va. «Estem orgullosos de poder declarar que el test d’Alan Turing ha sigut superat per primera vegada», va anunciar el professor Kevin Warvick, de la Universitat de Reading. «En el camp de la intel·ligència artificial, no hi ha res de més icònic i controvertit que el test de Turing, que indica quan un ordinador convenç un nombre suficient de persones que no és cap màquina sinó un ésser humà», va assenyalar.
L’èxit d’Eugene, que deia ser un adolescent d’Odessa, es considera una fita en el desenvolupament de la intel·ligència artificial, si bé Warvick no amaga el perill que la tecnologia, cada vegada més perfeccionada, pugui ser utilitzada per la delinqüència i el cibercrim. «Tenir un ordinador que és capaç d’enganyar els humans fent-los creure que és algú, i fins i tot una persona de qui ens podem fiar, és una cosa a tenir en compte respecte al cibercrim», va afirmar. «El test de Turing és una arma vital per combatre aquesta amenaça. És important comprendre més àmpliament com la comunicació a la xarxa, en temps real, influeix en els individus, de manera que els fa creure que una cosa és verdadera, quan en realitat no ho és». Una fórmula derivada de la famosa prova, el test Captcha, es fa servir a internet per saber si un usuari és humà o un ordinador.
Turing va crear el test el 1950, en un document titulat Màquines computadores i intel·ligència. Allà ressaltava la dificultat de definir què és pensar i què passaria si un ordinador pogués imitar els processos lògics d’un humà. El seu treball s’ha convertit en la peça fonamental que defineix el desenvolupament de la intel·ligència artificial.