La Madonna sueca
Robyn visita el Sónar per presentar ‘Do it again’, la seva col·laboració amb el duo electrònic Röyksopp L’artista ha tingut diversos grans èxits amb el seu electro-pop carregat de drama
Ni Madonna ni Rihanna ni Katy Perry ni Lady Gaga. La millor artista pop (de vocació) massiva de l’última dècada es diu Robyn. Si no sona tant com les referides a dalt –a la seva Suècia natal és una estrella, però a fora és menys coneguda–, deu ser perquè Robin Miriam Carlsson no ha volgut jugar al joc de la indústria: ni sessions lleugera de roba ni col·laboracions forçades ni cançons gravades per gravar, encara que no senti res per elles.
Robyn fa cançons per ballar amb llàgrimes als ulls. Després de saltar a l’èxit a finals dels anys 90 amb el hit r&b global Show me love, va ser maltractada per la seva discogràfica per gravar temes sobre el seu avortament adolescent (a l’àlbum My truth) i, en general, tenir les seves pròpies idees. Això la va portar a crear la seva pròpia discogràfica, Konichiwa Records, amb la qual va llançar Robyn (2005), nou començament synthpop amb Be mine! com a cançó ariet.
Be mine! va ser número 3 a Suècia, però el següent single ( Who’s that girl) es va quedar al 37. Els singles de Robyn poden funcionar realment bé – With every heartbeat va ser número u al Regne Unit– o no funcionar gens, encara que objectivament semblin irresistibles.
El seu últim llançament
Dels singles del magistral Body talk (2010), Dancing on my own va funcionar molt bé –i va viure una segona vida gràcies a la seva inclusió en una escena clau de la sèrie Girls–, però Call your girlfriend, exercici de xuleria amorosa amb tornada per emmarcar (« Truca a la teva nòvia / És hora que tinguis la xerrada / Dóna-li les teves raons / Digue-li que no és culpa se- va / Però has conegut una persona nova »), es va conformar amb posicions una mica grises. No hi ha dret, per descomptat.
Des del 2010, Robyn no publica un disc en solitari i, segons sembla, ni hi pensa: «Ara mateix tot el que vull fer és girar quan em vingui de gust, passar temps pensant sobre la vida, beure un got de vi de tant en tant, i també ballar de tant en tant», deia fa poc al diari The Guardian.
Potser això explica els sons més experimentals i l’afany exploratori del seu últim llançament, Do it again, set de cinc temes amb el duo electrònic noruec Röyskopp i motiu de la seva visita al Sónar de divendres. Do
it again és un intens hit synthpop –de plorar, com ella sap fer tan bé–, però altres dels temes inclosos s’atrevei- xen amb el techno salvatge ( Sayit) o els desenvolupaments a foc lent (l’atmosfèric Monument dura 10 minuts, tres dels quals estan dedicats a un solo de saxo). A Robyn ja no sembla que l’importi tant la recerca del hit. Del hit amb carisma propi, que pot existir.
Sigui com sigui, entre ella i Röyksopp acumulen suficients sensacions pop perquè la seva actuació de divendres a SonarClub (22.30 hores) sigui una festa. És el concert estrella d’aquella jornada de Sónar de Nit: dues hores de dancepop escandinau de la millor classe, atrevit alhora que efectiu, amb dosis segures d’eufòria no exempta de melancolia i una estètica visual sembla que marciana. Estigueu preparats.