Els tècnics afinen la recerca de Cervantes
La nova fase analitzarà 30 nínxols a la cripta de les Trinitarias
Els tècnics cada vegada estan més a prop de saber si les restes de Miguel de Cervantes (1547-1616) estan o no a l’església de les Trinitàries de Madrid. Després d’haver examinat amb un georadar el subsòl del temple, els investigadors han detectat quatre zones calentes on sospiten que, efectivament, hi ha la tomba de l’il·lustre escriptor. El punt de més interès es troba a la cripta subterrània que hi ha sota de la sagristia, on hi ha uns 30 nínxols. Un podria albergar l’autor d’El Quixot. O no. Comença, doncs, la segona fase de l’operació Cervantes, comandada per l’historiador Fernando de Prado, l’investigador Luis Avial i l’antropòleg forense Fernando Etxeberría.
AL SUBSÒL / Després de donar per vàlids els estudis que confirmen que Cervantes va demanar a les monges ser enterrat a l’església de les Trinitarias (ubicada en ple centre de la ciutat, al barri de Las Letras) el 28 d’abril va començar una laboriosa prospecció amb georadar per analitzar el subsòl (fins a quatre metres de profunditat) i les parets del temple. A les parets no s’hi va trobar res de rellevant. Però al subsòl s’hi van detectar quatre «anomalies», paraula amb la qual els tècnics descriuen un lloc on hi ha alguna cosa rara, alguna cosa que es pot associar a un enterrament o a una estructura funerària. Una làpida, per exemple.
Una vegada trobin finançament per emprendre la segona fase de l’operació Cervantes, els tècnics començaran a examinar les quatre zones calentes. Començaran pel que més probabilitats té d’albergar les restes: la cripta. Si fracassa aquesta recerca, s’analitzaran les altres tres zones.
Abans que els tècnics examinessin el subsòl ja se sabia que existia la cripta, però es desconeixia la seva gran dimensió (gairebé cinc metres d’altura, sis d’amplada i més de 12 de llarg). Les seves tres desenes de nínxols seran analitzats in situ per 10 tècnics, que miraran d’esbrinar si algunes de les restes òssies corresponen als d’un home de 69 anys, amb escassa dentadura (Cervantes va morir tenint sis dents), la mà esquerra inutilitzada i atrofiada i lesions al tòrax (com a conseqüència de les ferides de la batalla de Lepant del 1571).