Futbolistes gais: un misteri
Dijous que ve comença el Mundial de futbol al Brasil, i veient que l’imperi Mediaset (Tele 5 i Cuatro) té l’esdeveniment en exclusiva (juntament amb la plataforma Gol T), Risto Mejide ha decidit anar escalfant motors amb el tema del futbol i s’ha assegut amb José Antonio Camacho, aquell que va ser brillant jugador a l ’ àrea de defensa del Reial Madrid, i últimament fins i tot entrenador de l’equip nacional de la Xina. Recordant aquell pintoresc passatge de la seva vida, que va ser fitxat com a entrenador del Reial Madrid i no va arribar a exercir mai perquè va marxar al cap de dos minuts, va advertir mig resig- nat, mig trist: «En aquell vestidor... ¡Cada jugador era una multinacional!» . ¡Ah! Aquest és un tema que en l’actualitat, lluny d’haver remès, ha crescut. El gladiador transformat en empresa multinacional de si mateix. Es mereixia haver-hi dedicat uns minuts. Però era un altre el tema que subjugava Risto. Li va dir: «Posem que hi ha uns 500 jugadors de Primera Divisió a la Lliga espanyola. Només per estadística hi ha un percentatge d’aquests jugadors que són homosexuals, però mai ha sortit ningú de l’armari. ¿Hi ha por?». I Camacho no es va cansar de repetir que mai ha conegut un jugador gai en els seus molts anys de dedicació al futbol. Recordo ara un lluminós article de Lluís Miguelsanz al diari Sport, el gener d’aquest any, arran de la declaració d’homosexualitat del futbolista alemany Thomas Hitzlperger. Miguelsanz explicava que la federació alemanya havia enviat als equips de la Bundesliga un pintoresc memoràndum titulat Com fer front a la sortida de l’armari en el futbol. ¡Ahh! A Espanya l’assumpte segueix sent un misteri curiosíssim. UNA SÍNDROME TERRIBLE. – Va sortir ahir al matí a Els matins (TV3) l’escriptora Carmen Posadas i va parlar d’un inquietant llibre que ha escrit titulat El síndrome de Rebeca. Va dir que consisteix en l’aparició d’un fantasma quan et separes, o quan la teva parella ha mort. Deia: «Jo, que sóc viuda, constato l’aparició d’un fantasma molt molest: el difunt. Tota l’estona estàs comparant amb el que se’n va anar. ¡I el mort és imbatible!» . Ha de ser tremendo, sí senyora. Jo li recomanaria, com a teràpia, que escoltés aquell fantàstic duo cubà, María Teresa Vera & Lorenzo Hierrezuelo, cantant el tema Sobre una tumba una rumba. És tan animat i desmitificador, que el fantasma fuig.