Alguna cosa es mou en la construcció
Fa diversos mesos que el sector de la construcció dóna senyals d’haver tocat fons després de la vertiginosa caiguda que va originar la crisi del 2007. Quan els grans fons d’inversió comencen a interessar-se per promocions que van quedar paralitzades o sense vendre, determinats immobles destinats a altres activitats adquireixen interès per ser reconvertits en hotels de luxe, alguns solars recuperen atractiu i el preu de la vivenda modera la seva caiguda; tot això significa que les coses milloren.
Convindria, no obstant, no perdre la perspectiva per no oblidar errors del passat recent. El sector de la construcció va arribar a significar el 13% del PIB en els moments previs a l’esclat de la bombolla immobiliària, enfront del 8% de països on l’economia se sosté sobre bases més sòlides. La punxada de la bombolla va enviar a l’atur gairebé dos milions de treballadors que engrosseixen el col·lectiu de desocupats de llarga durada. Una part important són més gran de 45 anys que tota la vida van treballar en el sector, i joves amb escassa qualificació que van deixar els estudis atrets pels diners fàcils que generava una alta demanda de mà d’obra. Els dos col·lectius tenen difícil el reciclatge per reingressar en el mercat laboral. El conjunt d’Espanya –i Catalunya no n’és una excepció– té en aquest cas dos reptes: la reactivació del sector des de bases diferents de les que ens van portar a la crisi i generar una activitat
Els indicis de millora en el sector no han de fer oblidar els greus errors comesos fa molt poc
que permeti que una part dels que van perdre la feina puguin recuperar-la. En aquest sentit té un especial significat la proposta desenvolupada pel Cercle d’Economia d’impulsar un programa de rehabilitació de vivendes amb ajuda pública que permeti posar al dia un parc molt envellit. Amb això no només aconseguirem modernitzar vivendes que ja estan construïdes sense afegir més totxo al paisatge, sinó que afavorirem un element capital del futur com és l’eficàcia i l’estalvi energètics, un dels punts febles de l’edificació antiga.
Benvinguts, doncs, els signes que indiquen que alguna cosa comença a moure’s, però no oblidem els pecats del passat ni que segueix sense resoldre’s el lacerant problema de moltes famílies que no poden afrontar el pagament de les seves hipoteques, i que veuen amb això el seu futur compromès. Això també segueix sent una gran assignatura pendent.