Ni rampell ni fatalitat
La ultradreta catòdica fa quinze dies que brama contra Podem. L’esquerra exquisida tampoc s’ha quedat enrere. Una vegada més, es valoren les eleccions pensant en els partits i no en els electors. Es tracta de dir-li a la gent que s’ha equivocat, que han votat una formació transvestida de Bepe Grillo, Hugo Chávez i Bonaventura Durruti. Però també de perdonar-los la vida afirmant que el que ha passat a les europees ha estat «un rampell». Els mateixos que no van veure els perills de la bombolla immobiliària ni l’abast de la crisi ni el ritme de la desafecció ara segueixen creient-se amb autoritat per pronosticar que no passarà res.
El baròmetre de Gesop ha es- tat una dutxa d’aigua freda per a aquests portaveus de l’Ibex-35. Perquè la gent ha tingut molta paciència amb el bipartidisme. Ja van avisar Zapatero la nit de la seva victò- ria electoral, el 2004: «no ens fallis» cridaven els joves dels SMS a la porta del PSOE. I van tornar a expressarse en les municipals del 2011 amb aquell «no ens representen». I ara, finalment, després de vuit anys de crisi, sis milions d’aturats, milers de desnonaments, l’escàndol de les preferents i el rescat de la banca, milions de ciutadans s’han atrevit a castigar la passivitat dels que han manat sempre amb un sever correctiu. Vuit anys i un cicle electoral no semblen una improvisació.
Tendències
La ultradreta ataca Podem temorosa que arrossegui el PSOE cap a posicions que consideren «extremistes». Certament, vistes les dades és l’esquerra actual la que hauria de preocupar-se. El 26% dels votants del PSOE el 2011 votarien ara Podem. I, atenció, el 48% dels que van optar per IU ho farien per la nova formació. La tendència existeix. Qualsevol factor la pot canviar.
S’equivocarien, per tant, els que entenen que el final del bipartidisme és una fatalitat inevitable. Als Estats Units, per exemple, on l’atur torna a estar en els nivells anteriors a la crisi, el bipartidisme està ben viu. És clar que allà no se’ls acudiria posar de candidat a la Casa Blanca un governador que mai hagués guanyat una elecció.