Trencadís amb mal d’altura
El temple ha de cobrir i restaurar tots els pinacles al deteriorar-se la fixació del mosaic
A la Sagrada Família ja fa setmanes que és estiu. La temporada alta, quan la invasió turística dels espais públics supera el que és imaginable i sorprèn fins i tot els més que soferts veïns, comença al temple amb les primeres bonances primaverals. Aquest any, el monument en construcció que el 2013 va ser observat per ni més ni menys que per 6,2 milions d’ulls (3,1 de turistes), es mostra en aquesta hora punta més inacabat i deslluït en la seva pell exterior. Això és així (encara que fa poc més d’una setmana que s’ha fet el primer pas per superar aquesta molesta hipoteca) perquè tots els pinacles, les surrealistes espases que per ara culminen l’edifici i perforen el cel, han arribat a estar embolicats en xarxes. Ara són tots menys un. El deteriorament del morter que fixa al punt més alt, un centenar de metres sobre el terra de l’Eixample, els fragments del mosaic que formen el trencadís modernista ha obligat a actuar per prevenir possibles despreniments.
«La detecció de fissures superficials que podrien alterar la subjecció dels trossos de vidre venecià de Mu-
Només una de les 8 torres llueix recuperada per als 6 milions d’ulls que la segueixen a l’any
rano i d’altres elements ha motivat aquesta protecció preventiva», explica amb cautela Jordi Faulí, arquitecte en cap del temple. Destaca que ja s’ha retirat la xarxa i gairebé tota la bastida que des de fa mesos hi havia al pinacle de Sant Tomàs a la façana de la Passió (Sardenya). «A aquest campanar va estar subjecta també durant molt temps una grua que amb les seves vibracions va afectar igualment la construcció i que hem reparat», afegeix. La punta apareix ara ben brillant, incloses les làmines de pa d’or, amb els colors i la brillantor originals que van portar Gaudí a dir que «donarien la benvinguda als que arribessin a Barcelona per mar», recorda Faulí.
La seva imatge contrasta amb la resta. Les xarxes són fines i estan cenyides a les estructures però segresten inevitablement la plena visió de les peces. Els pinacles de la façana històrica del Naixement (Marina) estan embolicats en la seva totalitat, inclosa la part final que simbolitza la mitra dels bisbes. Aquestes peces, en canvi, queden fora de les xarxes a la façana de la Passió ja que, com aclareix Faulí, van ser restaurades fa un temps.
Façana original
La restauració de tots els pinacles va per llarg, si bé a partir d’ara «s’actuarà amb més rapidesa perquè ja
se sap com fer-ho». L’arquitecte en cap diu que no es poden posar terminis perquè s’ha d’estudiar cada cas i veure amb precisió el seu estat. S’ha començat per la façana de la Passió per establir un tipus de ciment i un mètode de treball al màxim d’eficaç i segur possibles amb el qual intervenir després amb garanties en la del Naixement, que al ser l’original que va començar a aixecar Gaudí és l’única que és patrimoni de la humanitat de la Unesco. «El morter més elàstic i menys porós que ha de fixar ara amb més seguretat el trencadís és fruit d’estudis realitzats per experts de la Universitat Politècnica de Catalunya, centre que té una intervenció molt destaca-
da en el desenvolupament tècnic
de les obres», afirma Faulí. També recorda que Gaudí només va arribar a veure acabat en vida un dels quatre campanars del Naixement amb el seu corresponent pinacle, el de Sant Bernabé.
El deixeble, encara que en absència de mestre, i també hereu del geni modernista revela que al forat que hi ha als pinacles per simbolitzar l’anell dels bisbes, Gaudí va preveure col·locar-hi projectors que illuminessin cap endins la gran torre central de 170 metres, que està dedicada a Jesucrist. Al seu costat n’hi haurà altres que a la vegada llançaran el feix de llum cap a l’exterior.