Construint el futur al sud del Senegal
La Fundació Guné fa deu anys que desenvolupa projectes de millora de les condicions de vida a la zona senegalesa de Kolda. Centren la seva tasca en salut, nutrició, economia ramadera i agrícola i educació
Inherent a la situació de cada persona que abandona el seu país buscant la prosperitat per a ell i per als seus –amb els diners que els pugui enviar– existeix una realitat de necessitats bàsiques sense cobrir al lloc de partida. Amb l’objectiu de detectar aquestes mancances, i seguint l’encàrrec d’un grup d’empresaris que desitjaven aportar el seu ajut econòmic a un projecte de cooperació en una regió del món amb una especial necessitat d’impuls al seu desenvolupament, l’any 2004 Mònica Solé va contactar amb ciutadans senegalesos que havien arribat a Catalunya des de la regió de Kolda.
«És una de les zones més pobres i vulnerables del Senegal, amb alts nivells de mortalitat per diarrees i paludisme, i amb un important grau d’analfabetisme i desnutrició», explica Mònica Solé, directora de la Fundació Guné, l’oenagé que es va erigir aleshores amb l’objectiu d’enfortir el sistema sociosanitari i econòmic de les poblacions d’origen d’aquells senegalesos establerts a Catalunya. Van ser ells els qui van ajudar i van col·laborar en la detecció de les tasques prioritàries per aconseguir-ho. Mònica Solé va viatjar al Senegal i s’hi va installar per viure-hi cinc anys amb l’objectiu d’establir les bases de treball de la fundació que, l’any 2007, va obrir la seva seu al país africà. «Des d’aleshores, des de Barcelona viatgem dues o tres vegades a l’any per supervisar els diversos projectes, i estem en contacte diari amb els responsables actuals del treball que hi fa la Fundació, però són membres de la població local els qui dirigeixen i desenvolupen els projectes in situ», detalla Solé.
Treballar amb personal local assegura ocupació laboral per als seus
Senegalesos de la regió de Kolda establerts a Catalunya van ajudar a fixar les prioritats de desenvolupament al territori africà En deu anys, la seguretat alimentària i la nutrició han beneficiat directament 3.000 famílies en aquesta regió del país
habitants «i molta més efectivitat en els nostres objectius que, a més d’estar sempre alineats amb les prioritats i línies de treball de les administracions locals, hi arriben més i millor a través d’algú dels seus. Nosaltres podem mirar d’integrar-noshi parlant la seva llengua i vestint com ells, però mai podrem ser facilitadors tan efectius com alguna persona dels seus poblats», puntualitza Solé. «Nosaltres formem aquestes persones, facilitadors o caps d’àrea. En tenim 9 de fixos sobre el terreny, més 25 ciutadans de la zona que es contracten per portar a terme accions puntuals», afegeix.
El primer projecte de la fundació, el 2004, «va ser un centre d’educació i formació per a nenes adolescents, que amb 12 o 13 anys ja es casen i abandonen l’escola», declara Solé. «Gràcies a la seva escolarització, aconseguíem l’alfabetització d’aquest col·lectiu, però també educació en salut maternal, higiene, alimentació i vacunes, i una base per a la seva formació ocupacional. Vam crear una cooperativa de costura».
En deu anys, la Fundació Guné ha fet possible que 3.200 dones tinguin accés a crèdits agrícoles i a l’alfabetització. «I totes han escolaritzat els seus fills», apunta Solé. Un altre dels objectius aconseguits ha estat l’accés a l’atenció de salut bàsica per a 25.000 persones, fet que ha contribuït al descens d’un 30% de la mortalitat a 60 poblats. Diarrees i paludisme ja no posen fi a la vida de tantes persones, com passava sovint. A més, 8.000 camperols han millorat la seva capacitat productiva, i la seguretat alimentària i la nutrició han beneficiat directament 3.000 famílies.
A Catalunya, hi ha divers os projectes d’ interculturalitat i cohesió social, com www.teixintcultures.org, que contribueixen des de la Fundació Guné a promocionar, des d’aquí, valors i riquesa dels qui van haver de deixar el seu país, fos quin fos.