Clams, al compàs de l’Eurolliga
Els Clams són una banda de pop catalana formada per sis músics, una coral de 12 components amb la seva directora i una coreògrafa. Van néixer fa poc més d’un any i ja han actuat al mateix Palau Blaugrana a la mitja part del partit que van disputar el Barça i l’Olympiakos de bàsquet.
Les companyies discogràfiques s’interessen per poder vendre el seu CD. El 26 de juliol actuaran a les Santes de Mataró amb Txarango i els Strombers. Reconeixen estar sorpresos amb l’excel·lent acollida que, amb tan poc temps, estan tenint. Algun dels components fins i tot ha signat autògrafs. I per si no n’hi hagués prou, la prestigiosa Eurolliga de bàsquet, amb One Team (el programa de Responsabilitat Social de l’Eurolliga) al capdavant, podria incloure una de les seves cançons a la mitja part dels partits de la propera temporada.
Per cert, ¿ us he explicat que 12 dels seus membres formen part de la coral de l’escola d’educació especial Mare de Déu de Montserrat del Guinardó (Barcelona) i tenen necessitats especials? Ja veieu que això no és impediment perquè avancin amb total normalitat.
El proper 18 de juny presenten al Centre Cívic Urgell de Barcelona el seu CD i videoclip
A sobre d’un coet. Un videoclip fet amb aportacions de la gent via
crowdfunding. Funcionen com qualsevol altre grup i cobren per actuació. També assagen fort, cada setmana, els dilluns de 18.45 a 20.00 del vespre, al Poble Nou o la mateixa escola. Se’ls exigeix responsabilitat però també hi ha moments per a les bromes i rialles. (www.clams.cat)
No són els únics que fan concerts adreçats a qualsevol classe de públic i col·lectius: avis, adults, joves, infants o persones amb necessitats especials. També trobem Els Cracs, nascuts el 2004. L’associació Andi de Sabadell recolza aquest grup de músics, amb la intenció de donar-los l’oportunitat de demostrar les seves capacitats, millorar-ne l’autoestima i permetre’ns gaudir de la seva creació. Tenen un repertori de cançons populars, d’autors catalans –han cantat el Boig per tu molt abans que la Shakira–, internacionals, infantils o temes instrumentals i peces clàssiques.
L’altre dia vaig assistir a l’acte de commemoració dels 130 anys de Zurich a Espanya. Acte presentat per la sempre interessant periodista Olga Viza. L’última conferència, sobre lideratge, la va fer Íñigo Pírfano, di-
L’èxit sorprèn aquesta banda, que té 12 integrants amb necessitats especials
rector de l’Orquestra Acadèmica de Madrid, que en acabar va interpretar-nos cinc precioses peces. Ell va explicar diferents maneres de com els directors empatitzaven amb els seus musics. Fins i tot un d’ells, de reconegudíssim prestigi, tancava els ulls davant l’orquestra però els seguia transmetent el mateix. L’harmonització de capacitats portava, igualment, a la perfecció. La mateixa que busquen Els Clams, Els Cracs, Els Pets, Phil Collins, Lexu’s, Bryan Adams, Manel, Els Catarres o Macedònia, per citar-ne només alguns, cada vegada que actuen davant del públic. Ho fan posant-hi tot el seu màxim talent. I les dificultats hi són, segur, per a tots.