Un veí incòmode
Els afectats demanen que s’estrenyi el nou accés a la Sagrada Família El temple, obligat a recobrir els pinacles per despreniments
L’obertura del passeig que constituirà l’accés principal al temple gegant de la Sagrada Família és una de les operacions urbanístiques de més impacte fetes a Barcelona en les últimes dècades. Obrir el vial previst pel pla general metropolità (PGM) de 1976 davant de la façana de la Glòria, per sobre de Mallorca i fins a Aragó-Diagonal, afecta 1.200 pisos i locals, i 3.000 persones. Amb el ritme actual de l’obra, que es preveu que s’acabi el 2026, el rellotge ha començat a córrer per planificar el reallotjament d’afectats, el cost i pagament de l’operació i el seu impacte al barri. Les reunions de veïns i ajun- tament s’han iniciat i els primers han presentat els seus requeriments bàsics d’entre els quals en destaquen tres: reallotjament a les dues illes afectades en base, principalment, a reduir de 60 metres a 30 o poc més l’amplada del futur passeig, un pla amb visió global del barri i acord polític.
Un principi bàsic per a les dues parts segons les dues primeres trobades celebrades fins ara, unes cites que es van avaluar en la reunió de presidents d’escala de dimecres passat, és que les afectacions siguin les mínimes.
Els veïns volen que l’actuació no toqui el costat Llobregat del passatge de la Font. Demanen també que els metres d’equipament que puguin
perdre’s a l’usar el solar, qualificat així, d’Agbar al carrer de Mallorca per aixecar algunes de les vivendes es compensi en aquelles mateixes illes de cases o en la de l’antic cine Niça. Proposen aprofitar així mateix per als reallotjaments espais buits d’edificació de l’entorn immediat. Igualment reclamen que l’espai públic lliure que no s’obtingui per la reducció de l’amplada del passeig es guanyi en part dels terrenys d’Agbar i Niça citats.
El vial que esperen els afectats, segons detalla el vocal d’Urbanisme de l’associació de veïns, Joan Itxaso, és una rambla passeig d’un únic nivell, amb arbres i voreres amples, que fomenti la vida del barri a més de ser una connexió amb el temple. Els flu- xos de turistes s’haurien d’aconseguir disgregar per la zona. L’actual avinguda de Gaudí podria ser un model de part de tot això. Amb l’amplada de 30 metres proposada, o de 40 com a màxim, el vial mesuraria ja gairebé el doble que un carrer estàndard de l’Eixample de 20 metres.
PACIFICAR EL TRÀNSIT Pel que fa a la mobilitat, la ben travada proposta dels veïns preveu que sigui sostenible, que es pacifiqui l’entorn del temple i s’arribi fins i tot a convertir en zona de vianants Marina, Mallorca, Provença i Sardenya. Volen aprofitar el subsòl del nou passeig central per ubicar-hi un aparcament, però sense autocars, vehicles que s’haurien de derivar cap a un pàrquing específic construït sota la plaça de la Hispanitat. La seva circulació per l’entorn del temple s’hauria d’evitar.
La magnitud dels canvis que suposa l’operació d’obrir el nou passeig en els tres aspectes essencials citats, equipaments, espai públic i mobilitat, condueix a la necessitat, segons recalca Itxaso, d’actuar amb una visió urbanística i política global de barri i de ciutat. D’aquí ve la referència al Compromís per les Glòries del 2007 entre consistori, grups polítics i veïns. En això coincideix el tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, que el 19 de març va parlar de reproduir «aquell bon model». Ho va dir després d’acceptar la proposta socialista, recolzada per tots els partits, de presentar «en sis mesos» una proposta d’ordenació de l’entorn del temple, amb solucions de mobilitat, cost i model de gestió.
L’ajuntament voldria arribar a aquest nou compromís a finals del 2014, encara que al ritme actual potser serà difícil. Les dates següents serien, segons cita Itxaso, 2016 o 2017 per canviar definitivament el PGM, 2020 per iniciar per fases les obres i 2026 per finalitzar el projecte en conjunt. «El cost, com ja va dir l’alcalde Xavier Trias, l’ha d’assumir el temple, que té prou ingressos i de forma continuada, i que també hauria de participar en la comissió de treball», remata a l’espera que aquest juny el consistori mostri alguna de les seves cartes.