«Ara és només un moviment civil. Però si creix hi haurà

Opina l’activista Hadi Ghaemi

Un canvi que encara queda una mica lluny: «De moment només és un moviment civil. No polític. Les protestes són pel codi de vestir, per demanar igualtat entre l’home i la dona. Però si segueixen i augmenten tindran conseqüències polítiques. El vel és la clau del règim iranià», diu Ghaemi.

ROUHANI, LLIGAT Encara que no ha fet cap menció a les protestes, el president iranià, Hassan Rouhani, a través dels seus assessors, ha deixat entreveure que no veuria malament canviar la llei: és a dir, permetre que les dones puguin triar si posar-se el hijab o deixar-lo aparcat a casa.

Segons Mohyeddin, però, Rouhani, aquí, no hi pot fer res. «Rouhani podria sortir demà i dir: ‘D’acord. A partir d’avui el vel no és obligatori’. Però ¿i què? Rouhani no fa la llei; la fa la Guàrdia Revolucionària», explica la periodista iraniana, que diu, a més, que això mai passaria. «Rouhani diu ser moderat, però està a favor que s’imposi el hijab sobre les dones. A més, com que el vel és el símbol més profund de la República Islàmica, no hi pot haver República Islàmica sense vel. Que deixi d’imposar-se seria l’inici de la fi del sistema». La Sara tenia 14 anys quan ho va sentir per primera vegada. Mai abans havia sortit de l’Iran, el seu país, on totes les dones, per llei, al sortir al carrer, s’han de tapar el cap i les espatlles amb un hijab. Llavors, amb els seus pares, va anar uns dies de vacances a la veïna Armènia. I allà ho va experimentar per primera vegada: «Va ser una sensació brutal. Des de la infantesa t’acostumes a portar-lo. No notes que el dus. Però al sortir del país… Tot va canviar», diu la Sara, que explica que va notar una llibertat que mai havia sentit. «Era jo mateixa. Em va pujar l’autoestima», explica. Des d’aquell moment, la Sara, que ara viu a Armènia, veu el hijab a l’Iran com una imposició, com una cosa no natural: «Com una forma de repressió contra la dona».

Des de la revolució iraniana del 1979, el vel és obligatori per a totes les dones a l’Iran, siguin musulmanes, cristianes o jueves. El codi de vestimenta estipula que una dona sempre ha de portar hijab i roba ampla. Els homes han d’anar amb pantalons llargs.

«El fet de que tothom s’hagi de regir per les seves normes –explica la periodista Samira Mohyeddin– demostra que el vel no és una qüestió religiosa. És la forma que té el Govern iranià d’imposar-se sobre la gent. És pura opressió».

Protecció a la dona

No totes les dones iranianes, però, estan d’acord amb aquestes paraules. El Govern, aquesta setmana passada, va publicar un sondeig en què afirmava que el 50% de la població del país estaria a favor que cadascú escollís si portar el hijab o no portarlo. El nombre de gent favorable a això, els últims anys, ha crescut.

Però l’enquesta també mostra una altra realitat: que la meitat de les dones iranianes se senten còmodes tal com estan les coses. «El vel és una forma de protecció contra la concupiscència masculina. Només una petita minoria protesta», diu una iraniana a l’agència AFP.

«És cert. Hi ha molta diferència entre la gent jove i més moderna que viu a Teheran i la gent de províncies, on ningú protesta. Les zones rurals de l’Iran són molt tancades, molt con-

El president moderat Ruohani ha suavitzat la pressió de la policia de la moral