La resurrecció d’‘El segador’
Una reproducció de la mítica obra de Joan Miró llueix al Pavelló de la República
Dir Guernica és veure el quadro homònim de Pablo Picasso. Dir El segador és no veure res. No en va el mític mural que va fer Joan Miró per al Pavelló de la República de l’Exposició Internacional del 1937 no existeix. Va desaparèixer. Les dues peces estaven cara a cara i eren, amb permís de La Montserrat de Juli González, les dues grans obres que defensaven el Govern legítim a París enmig de la guerra civil. Miró se sentia molt orgullós d’ella, no solament perquè era el seu primer gran mural sinó perquè la peça, d’una qualitat i força indiscutibles, havia de viatjar per Europa juntament amb el Guernica per recaptar fons per a la causa republicana. Així l’hi va explicar l’artista al seu amic Joan Prats via epístola.
No va anar així. Acabada l’exposició el pavelló es va desmuntar. El Guernica va partir i El segador es va esfumar. Ningú sap ben bé del cert què va passar. Poc o molt hi devia tenir a veure la tècnica amb què es va realitzar. Miró el va pintar a sobre de sis plafons de celotex, o el que és el mateix, directament sobre la paret de l’edifici. Potser es va destruir al derruir el pavelló, encara que també hi ha qui diu que es va desmuntar i les sis parts van ser embarcades rumb a València, capital de la República en aquell moment.
El cert és que no se’n sap res. Miró va intentar trobar-lo el 1952 a través de Josep Lluís Sert, arquitecte de l’edifici juntament amb Luis Laca- sa, i Domènec Escorsa, un altre dels professionals que van participar en la construcció. No va tenir èxit. Tampoc en va tenir la fundació del pintor quan ho va intentar als anys 60. No hi ha cap pista del que va passar amb l’obra d’art. I a aquestes altures, pocs confien a trobar-la. Així que res millor que tenir bones idees. A la Galeria Mayoral en van tenir dues: la primera, commemorar els 80 anys del pavelló i homenatjar els creadors que van participar amb l’exposició Artistes revolucionaris que l’any passat va recórrer Londres, París i Barcelona. Per a l’ocasió van fer una reproducció d’El segador. Les mateixes dimensions però en blanc i negre. Perquè en blanc i negre són els testimonis fotogràfics que han quedat del mural. Posar-hi color hauria sigut falsejar la realitat. Així es va decidir amb els hereus del pintor i la Fundació Miró.
L’original es va perdre el 1937 després de l’Exposició Internacional de París i mai s’ha trobat
La nova peça s’ha realitzat en blanci i negre perquè no hi ha registre dels colors
Davant del ‘Guernica’
¿Per què ho van fer? «La motivació principal és que estem convençuts que degut a la seva pèrdua se li ha donat menys importància de la que realment tenia. És una obra capital i segurament era una de les obres clau per entendre el segle XX i la guerra civil, com passa amb el Guernica de Picasso», apunta Jordi Mayoral. De la mateixa opinió són a la fundació. «Era importantíssima per a Miró i si existís seria importantíssima per tot el que significa. No solament per la seva associació a la política i la seva contribució a la República, sinó també per la seva qualitat com a pintura mural. Va ser la primera obra de grans dimensions que va fer Miró», aclareix Teresa Montaner, cap de conservació del centre.
La segona gran idea que van tenir a la Galeria Mayoral va ser cedir-la en lloc de donar-li el mateix destí que l’original. L’hi han donat a la Universitat de Barcelona perquè llueixi, al Pavelló de la República, la reproducció de l’edifici original que s’aixeca a la Vall d’Hebron des del 1992. El mural ocupa el mateix lloc que ocupava el 1937. Davant del Guernica, del qual també hi ha una reproducció, i just en el punt en què les escales pugen al primer pis.
Des d’allà El segador, conegut a més com a Pagès català en rebel·lia, com el mateix Miró la va definir, emergeix com un volcà. El personatge enfonsat a la terra i amb barretina al cap intenta tocar amb una mà una estrella, com a símbol de llibertat, mentre que amb l’altra branda una falç. «El pagès català és símbol de la força, la independència, la resistència. La falç no és un símbol comunista. És el símbol del segador, la seva eina de treball i quan veu amenaçada la seva llibertat, la seva arma», afirmava Miró.
Una peça realitzada amb el mateix esperit, la mateixa finalitat i en el mateix moment que el Guernica però a diferència de l’obra de Picasso, Miró no la va pintar sobre una tela sinó sobre la mateixa paret de l’edifici. Vet aquí la seva mala sort.
☰