El ressorgir de Pastora Soler
La cantant actua avui amb ‘La calma’, el seu primer disc després de superar el pànic escènic
Han passat més de tres anys des que Pastora Soler va decidir fer una aturada en la seva carrera després de passar diversos episodis de pànic escènic. Superat aquest entrebanc, va tornar l’any passat a l’actualitat musical amb el disc La calma. Així ha recuperat la seguretat en si mateixa.
Ara està embarcada en la seva gira d’estiu, que passa avui pel Festival Jardins de Pedralbes per retrobar-se amb el públic català després d’actuar al mes de gener al Gran Teatre del Liceu. «El xou ha canviat poc respecte a la gira que vam emprendre per teatres, però és veritat que aquesta vegada està enfocat a espais a l’aire lliure. Estic molt contenta perquè podem tocar en llocs tan especials com Pedralbes i el Teatre Romà de Mèrida», indica Soler.
En el repertori hi haurà temes de La calma, però també altres de més coneguts. «He intentat transmetre qui soc a través de l’espectacle, per això no pot faltar la copla o pinzellades de flamenc».
Ha viscut la tornada als directes de manera molt especial. Al principi tenia certs dubtes. «Quan vaig fer el primer concert no sabia com em trobaria de nou en un escenari. Havia estat tres anys d’aturada i va ser un moment important de retrobament amb mi mateixa com a artista, i també amb el públic. I vaig passar la prova», confessa agraïda.
«Cada dia em sento més forta i
amb més confiança. He tornat a disfrutar moltíssim de la gent, dels llocs que visito. El públic, a més, m’ha demostrat molt afecte, ha sigut meravellós rebre el seu escalf des del primer minut fins al final». Soler ha après a còpia d’experiència. «Jo tinc molt respecte al meu públic. No m’interessa que tinguin de mi una imatge idealitzada. La vida dels artistes té una part molt bonica, però també una altra de molt dura i sacrificada que et pot arribar a consumir. Al final, la veritat va ser el meu millor aliat».
El més bonic de La calma és haver pogut tornar a estimar-se com a artista, assumeix. «De vegades som nosaltres els que ens exigim més que ningú. I jo em volia retrobar amb la tranquil·litat, amb la seguretat i l’equilibri com a persona i artista». No pot evitar emocionar-se al cantar Estrella, dedicada a la seva filla. «La maternitat et canvia la vida. És un tòpic, però és la veritat. Et fa prioritzar, relativitzar i deixar de ser només tu el centre de l’univers. Són moltes coses les que s’alteren en la teva escala de valors. I totes per bé».
Sobre Eurovisió, concurs en què va participar el 2012 amb Quédate conmigo, lamenta tanta polèmica. «No crec que sigui una cosa que ens beneficiï de cara a la nostra participació. Com continuem així, ningú no voldrà presentar-s’hi. Hi ha molta pressió, jo ho vaig sentir el meu any, qualsevol cosa era analitzada i criticada. Però com a eurofan que soc, jo crec que va ser una digna representació. La cançó era molt bonica i Amaia i Alfred ho van fer molt bé, n’hauríem d’estar orgullosos». En el seu moment va dir que Quédate conmigo no és que fos una cançó feminista, però sí que representava la força de la dona. «Jo fa molts anys que estic en aquest món. Crec que a les dones ens costa el doble i en el món de la música hi ha una gran desigualtat. Així que tota unió serà important. Per això potser m’agrada comptar amb compositores com ara Vega i Vanesa Martín, perquè em sento més a prop de la seva sensibilitat i de la seva manera d’explicar les coses». ☰
«Cada dia em sento amb més confiança. Noto l’afecte del públic», diu