Valtònyc reapareix en vídeo en un concert d’homenatge
El concert de Palma a favor de la llibertat d’expressió ofereix una inflamada desfilada de cançons i consignes El reagrupament d’Antònia Font posa el colofó a una cita que va comptar amb artistes de perfils variats
Volien que fos un concert d’ampli espectre, més enllà del rap, dels artistes tradicionalment polititzats, de la narrativa de la indignació. I el van tenir. Una quarantena de músics de perfils variats, de David Carabén (Mishima) a La Puta Opepé, de Boikot a Maria del Mar Bonet, passant per Albert Pla i Berri Txarrak, van fer sentir la seva veu de repulsa a les condemnes carceràries dispensades a rapers com el ja famós Valtònyc, ahir en una marató per la llibertat d’expressió al Palma Arena. I amb el reagrupament d’Antònia Font com a bonus track d’excepció.
Va ser un «crit de Mallorca a tot l’Estat espanyol», com el va descriure Javier Vegas –impulsor de l’associació Acallar, organitzadora d’aquest concert que es va prolongar des del migdia fins a entrada la matinada– davant de les 8.000 persones que van esgotar les entrades (a 20 euros). Convocatòria que va començar a cop de hip-hop amb l’eivissenc Siker i que, sense apartar-se del gènere, va acollir els irats passis d’Elgio («vinga, més fort, que ens ha de sentir l’Audiència Nacional») i de la rapera valenciana Tesa invocant Els besnéts del Tio Canya, al·lusió a l’himne d’Al Tall amb dolçaines samplejades. Sí, això no només anava de llibertat d’expressió:
El raper, en parador desconegut, va reaparèixer en un vídeo en què anima a lluitar contra el «règim»
també de reivindicació lingüística, cultura popular, feminisme, antiracisme... Un sotrac general a l’estat de les coses, amb encreuament d’estils musicals i generacions.
RAP I CORRANDES El mateix públic que va ballar i va cridar amb els rapers es va posar de sobte a practicar el tradicional ball de bot mallorquí amb les jotes i corrandes del veterà grup folk Música Nostra. I a escoltar en silenci Maria del Mar Bonet, acompanyada de la guitarra i la veu de Borja Penalba, cantant a Ovidi Montllor, Rosselló-Pòrcel i Vicent Andrés Estellés, abans de culminar amb Què volen aquesta gent? Una cançó composta «contra el règim franquista», va recordar ella. «Llavors servia per definir una gent. Ara també».
De la seva veu i la seva guitarra es va valer David Carabén per recórrer algunes peces de Mishima, com Qui n’ha begut, Un tros de fang i una altra amb un significat sobrevingut:
David Carabén, Maria del Mar Bonet, Albert Pla i Berri Txarrak, entre altres, van fer sentir la seva veu i la seva música
David Carabén
CANTANT DE MISHIMA
«S’estan cometent moltes barbaritats, i la persecució de Valtònyc no és l’única»
Pablo Hasél
RAPER
«Que la ràbia vagi més enllà del ‘trending topic’, que cada dia soni més fort. ¡Llibertat Valtònyc!»
Pau Debon
CANTANT D’ANTÒNIA FONT
«És necessari ser aquí aquesta nit, però sobretot ho és que hi sigueu vosaltres»
Albert Pla
CANTANT
«Els Borbons sempre ens tenen al dia, sempre hi ha un motiu per dedicar-los una cançó»
S’haurà de fer de nit, cançó que el grup va interpretar la nit de l’1-O en diversos col·legis electorals. «En aquest país s’estan cometent moltes barbaritats, i la persecució de Valtònyc no és l’única», va assenyalar abans de demanar la tornada de «presos i exiliats».
CREMA D’UNA FOTO DEL REI Més incendiari, literalment, va ser Pablo Hasél, raper condemnat a dos anys i mig de presó, que va procedir a cremar i posteriorment trepitjar una foto del rei Felip VI. «Que la ràbia vagi més enllà del trending topic, que cada dia soni més fort “¡Llibertat Valtònyc!”» La Gran Orquestra Republicana va fer botar la multitud amb L’estaca, de Lluís Llach, i Boikot va sacsejar més encara el Palma Arena amb la seva versió skatalítica de Kalashnikov, de Goran Bregovic. A l’hora prevista per a la seva actuació, Valtònyc, com era imaginable, no va comparèixer (està en parador desconegut), però a través de la pantalla de vídeo va fer saber que «el règim caurà amb lluita i perseverança» i va demanar de no centrar el focus en la seva figura. «Jo no soc ningú. Això no va de mi, va de nosaltres».
Albert Pla, a pèl amb la seva guitarra i cenyint-se a la més rabiosa actualitat, va picar l’ullet a Extremoduro amb Pepe Botika, la història d’un «honrat traficant», abans de dirigir-se a la direcció de l’Estat a la seva famosa Carta al Rei Melcior. «Aquests Borbons sempre ens tenen al dia, sempre hi ha un motiu per dedicar-los una cançó», va apuntar abans de continuar amb una altra cançó de calibre gruixut, La dejo o no la dejo, entorn d’una presumpta nòvia terrorista. I va culminar amb la seva lloança a «la mallorquina més formosa», és a dir, Antònia Font, cançó al final de la qual van aparèixer els cinc membres d’aquesta banda dissolta el desembre del 2013.
Antònia Font, de nou junts, en una ocasió d’excepció i sense continuïtat, almenys ara per ara, van avançar subtilment a través de Mecanismes, amb l’enyorada i melodiosa veu de Pau Debon conservada entre draps. «És necessari ser aquí aquesta nit, però, sobretot, que sigueu vosaltres», va saludar. La segona cançó, Alegria, gairebé ni va fer falta que la cantés, perquè el públic la va fer seva, evocant les imatges melancolioses del «sol de s’horabaixa», que van deixar un cràter en tantes vides, camí de Robot, la festivalera Wa yeah! i les guitarres irades d’Astronauta rimador. Un microconcert que va tenir gust de poc, perquè Antònia Font el va posar al servei d’una causa més gran que ells.
☰