Espanya i l’Europa de la dignitat
L’acollida de l’Aquarius i l’anunci de la retirada de les concertines de la tanca de Melilla han situat el Govern de Pedro Sánchez al centre del debat de la migració. Dues accions dictades pel respecte als drets humans que col·loquen Europa davant el mirall. ¿Ha de continuar permetent que la ultradreta influeixi en la seva política migratòria o reprèn les regnes de la crisi i traça un pla d’acció que no traeixi els seus valors fundacionals?
La immigració no acabarà amb Europa, com clamen les veus insolidàries, és l’actuació de les nostres institucions la que posa en risc una unió forjada en el respecte a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat i el benestar. Cap país està lliure de la vergonya. La brutalitat ha sigut la moneda corrent a les fronteres d’Hongria, Croàcia i Bulgària. Oxfam ha denunciat abusos intolerables de la policia de fronteres francesa als nens refugiats abans de tornar-los il·legalment a Itàlia. Espanya tampoc no és lliure de la infàmia del maltractament a immigrants a les fronteres.
En una Europa encara esgarrifada per la dura crisi econòmica, l’arribada massiva de refugiats va desbordar els governs i les institucions europees. La complexitat i la dimensió del problema, els evidents conflictes que comporta l’acollida de centenars de milers de persones traumatitzades i l’aparició de populismes van dificultar la possibilitat d’un pla d’acció conjunt i digne. Aquí i als països d’origen. La repressió, l’omissió d’ajuda o la vergonya de buscar guardians a la Turquia d’Erdogan o en la barbàrie de Líbia han convertit Europa en còmplice d’un denigrant mercat d’éssers humans.
L’actual sistema de quotes i el reglament de Dublín, que obliga el migrant a sol·licitar asil al primer país que trepitja, són ineficaços, injustos i insolidaris amb els mateixos països de la Unió. Fer concessions a la ultradreta és un suïcidi polític: primer sobren els immigrants. Després, els pobres, els conflictius... El Consell d’Europa del 28 i el 29 d’aquest mes és una oportunitat perquè l’Espanya de Sánchez sumi els seus esforços amb altres socis naturals, com l’Alemanya de Merkel, per fer front als populismes i liderar l’Europa dels valors democràtics. Està en joc el nostre futur i, també, els nostres drets.
La cimera de la UE és una oportunitat perquè Sánchez sumi esforços en immigració amb socis com Merkel