Si ets feminista, no compris maduixes
Dones que viuen en vivendes prefabricades, insalubres, amuntegades, amb fins a sis lliteres per habitació, sense dutxes ni cuines. Dones que no poden permetre’s perdre una feina perquè tota la seva família en depèn. Dones segrestades, a qui els patrons retenen el passaport quan arriben. Dones estafades, a qui se’ls descompta part de la nòmina per pagar un allotjament que hauria de ser gratuït. Dones violades, agredides, assetjades. No són simplement casos aïllats, és un problema estructural. Són les temporeres de la maduixa a Huelva.
I altres dones que s’aboquen al cas Aquarius, com ha de ser, però que continuen comprant maduixes, sense adonar-se que aquestes maduixes estan regades amb suor i adobades amb patiment. El d’altres dones que l’atzar de la vida va col·locar en una situació molt pitjor.
Hi ha moltes mesures que podrien adoptar-se per protegir aquestes esclaves modernes (esclaves, sí, has llegit bé): vincular els visats dels treballadors al sector i no a les empreses; elaborar un protocol de qualitat de l’acollida, crear una xarxa de mediadors socials, que l’Institut de la Dona supervisi les condicions dels allotjaments, que el Ministeri d’Ocupació hi intervingui. No és difícil.
El 1955, com a resposta a la detenció de Rosa Parks per negar-se a cedir el seu seient a una persona blanca, la població afroamericana va boicotejar un servei d’autobusos. Aquesta acció va desencadenar el moviment dels drets civils i va acabar amb la segregació als EUA. DEU ANYS
després, els sindicats van llançar un boicot al raïm de Califòrnia. Milions de famílies van deixar de menjar raïm per solidaritzar-se amb l’explotació dels immigrants que treballaven a les vinyes. Són dos exemples històrics que els boicots funcionen.
Les dones necessitem resistir juntes davant les injustícies i construir alternatives econòmiques i ètiques. Podem impulsar un canvi profund, podem ser el canvi que volem crear. I podem fer-ho amb petits gestos Si ets feminista, deixa de menjar maduixes. De moment.
☰