L’oposició turca s’uneix per desbancar del poder Erdogan
Els partits contraris al Govern podrien aconseguir el control del Parlament Els sondejos indiquen que hi haurà una segona volta en les presidencials
Quan el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va convocar eleccions anticipades fa un mes, s’esperava un passeig tranquil i la continuació del seu mandat presidencial, aquesta vegada amb més poders que mai. L’oposició, eternament dividida i desorganitzada, no hi tindria res a fer, devia pensar. Seria una victòria fàcil. Però a una setmana de la celebració de les eleccions presidencials i legislatives, els seus càlculs sembla que han fallat. Tres partits de l’oposició –socialdemòcrata i secular (CHP), ultranacionalista i conservador (IYI Parti) i islamista (SP)– s’han unit en coalició amb l’únic objectiu de destronar Erdogan. Fa uns mesos, ningú no pensava que ho poguessin fer. Ara les seves possibilitats semblen reals.
En els comicis legislatius, les enquestes indiquen que el Parlament pot canviar de color. L’AKP d’Erdogan va camí de perdre’l. «L’oposició té una enorme possibilitat d’aconseguir la majoria parlamentària, la qual cosa dificultaria molt una hipotètica presidència d’Erdogan», explica l’analista Ilke Toygür, membre del Real Instituto Elcano, unthink tank de Madrid. Els sondejos atorguen a la coalició del president turc prop d’un 46% dels vots. A l’opositora, un 40%, xifra a la qual caldria sumar el resultat del partit liberal prokurd HDP, al qual les enquestes li donen un 12%. Aquest partit ja ha dit que mai donarà suport a la coalició d’Erdogan: el seu presidenciable, de fet, fa un any i mig que és a la presó. És acusat pel Govern turc de terrorista i aliat del PKK.
Quant a la carrera a la presidència, Erdogan és molt popular entre els sectors conservadors i nacionalistes, tot i que el candidat del partit socialdemòcrata turc, CHP, el seu principal rival, està aplegant cada vegada més seguidors. Els votants de MuharremInce estanentusiasmats. «Segur que guanyarem. Ince és el millor candidat que hem tingut mai. Les eleccions no són justes, però guanyarem», diu Zübeyde, que es declara una autèntica fan incondicional d’Ince.
Tret de molt poques excepcions, els mitjans de comunicació estan sota control absolut del Govern. Durant la campanya a la televisió, Erdogan i la seva coalició han acaparat gairebé tots els minuts. Els opositors apareixen en molt poques ocasions. Els prokurds de l’HDP, cap. «El joc electoral turc és injust, però hi ha unes regles marcades i el partit es juga sota aquests paràmetres. Turquia no és Rússia o Egipte. Si perdés, Erdogan acceptaria la derrota», explica Toygür.
Si no aconseguís el 50% dels vots en la primera volta de les presidencials, Erdogan s’hauria d’enfrontar a un altre candidat en una segona volta que se celebraria dues setmanes després. Les enquestes donen el president prop del 48% del vots, i a Ince, el 29%. «En cas de guanyar la majoria al Parlament, com sembla possible, Ince anirà molt motivat a la segona volta. Hi ha possibilitats de canvi», diu l’analista.
/Molts opositors ÚLTIMA OPORTUNITAT veuen aquests comicis com l’última oportunitat per enderrocar Erdogan. El president turc, en canvi, les encara com l’entrada definitiva al sistema presidencialista aprovat en referèndum l’any passat. Si guanya, serà el president amb més poder i que més ha durat en el càrrec des de Mustafa Kemal Atatürk, el fundador del país i un semideu a Turquia.
Les ciutats turques estan empaperades amb banderes i pòsters, i furgonetes dels partits carregades amb megàfons martiritzen la població amb cançons la lletra de les quals consisteix només en el nom del seu candidat. «És la primera vegada en la meva vida que estic il·lusionada per la política. Sembla que podrem derrotar Erdogan», diu Elif, una jove turca.
Membres de l’AKP d’Erdogan ja han dit que, en cas de perdre el Parlament, estudiaran convocar eleccions de nou. «El missatge que donarien no els beneficiaria gens –diu l’analista Toygür–. Repetir-les faria malbé molt el discurs democràtic del Govern. La societat turca és dinàmica i moderna; no acceptaria aquest tipus de coses».
☰