«‘Bye, bye, bye’, Recep Tayyip»
En els mítings del gran rival d’Erdogan, Muharrem Ince, se somia amb el canvi
Dues hores abans la plaça ja està plena. Venedors ambulants ofereixen ampolles d’aigua i una senyora es desmaia per la calor i el sol d’Istanbul. No hi ha una ombra on amagar-se, però, als congregats per veure Muharrem Ince, candidat a les eleccions presidencials turques pel partit socialdemòcrata CHP i principal rival del president Erdogan, els és igual. A set dies de la celebració dels comicis, aquí, tothom sembla ser feliç.
«És la primera vegada que sentim que Erdogan pot perdre unes eleccions i és tot gràcies a Ince, que és un candidat excepcional», diu Cenk, de 45 anys. Va armat, com gairebé tots, amb una bandera turca. Els megàfons anuncien que el candidat arribarà en res i Cenk parla, però està atent i va mirant a l’escenari. No se’l vol perdre. «Ince ha estat capaç de crear il·lusió i esperança. Estem farts d’Erdogan. Diem prou; s’ha acabat», afegeix.
Ja a l’escenari electoral, Ince agafa el micròfon, mentre la gent coreja el seu nom. «Turquia vol ser lliure, intel·ligent i oberta. El primer que faré quan arribi a la presidència serà aixecar l’estat d’Emergència [que Erdogan va imposar després de l’intent de cop]. Durant els últims 16 anys Turquia ha viscut en la por. S’ha acabat», diu el candidat.
El socialdemòcrata Ince representa el sector laic de la societat turca. Com tots a Turquia és molt nacionalista. Cita en diverses ocasions Mustafa Kemal Atatürk, el fundador de la república. Una de les seves promeses electorals és expulsar els refugiats sirians del país. «La nostra veu se sent i Erdogan l’escolta. El 24 de juny l’hi direm tots: ¡Bye, bye, bye, Recep Tayyip!», crida Ince. Frase que els assistents repeteixen durant diversos minuts.
Com Erdogan, en els seus discursos, Ince fa pauses, exhortacions i crits al cel. Interactua amb el seu públic i hi discuteix. Crida algú a l’esce- nari i fa broma sobre el trànsit d’Istanbul. Els seus l’estimen. «¿Diem prou? ¡Sí! ¿Comencem una nova Turquia? ¡Sí!», diu un des de dalt; contesten tots des de baix.
Professor de física
Ince era un parlamentari i professor de física poc conegut fa uns mesos. Va ser elegit, per sorpresa, candidat del seu partit. Ara tots el coneixen, l’odien o l’admiren. És una estrella a internet.
L’acte acaba i el candidat se n’ha d’anar ràpid. Dona quatre mítings al dia, 92 en total des que ha començat la campanya. El seu ajudant li dona un ram de roses i ell les va llançant tan lluny com la seva camisa arremangada li permet. Un èxtasi col·lectiu s’apodera de tots els presents. Les banderes demanen marejades que si us plau deixin de sacsejar-les, però la gent no les sent perquè ells mateixos han començat a cridar que nosaltres som els soldats de Mustafa Kemal i que Ince guanyarà. «Escolta’ns, Recep Tayyip. Adeu, Erdogan», coregen.
☰