El silenci de Feijóo obre una altra crisi successòria en el PP gallec
La caiguda anticipada de Rajoy trastoca els plans per designar el seu substitut al capdavant de la Xunta Alfonso Rueda, el seu delfí des de fa nou anys, és qui més sona per ser president autonòmic
Tot i que Alberto Núñez Feijóo encara no ha anunciat que presentarà la seva candidatura a la presidència del PP en el congrés del 20 i el 21 de juliol, a Galícia el partit dona per fet que ja té la decisió presa. Tant és així que el que més preocupa en el PP gallec no és si el seu líder podrà imposar-se en la carrera successòria a María Dolores de Cospedal i a Soraya Sáenz de Santamaría, sinó qui heretarà la presidència de la Xunta que ell deixarà vacant.
Feijóo sap des de fa temps que és l’aspirant favorit entre les bases populars per succeir Mariano Rajoy. I encara que fa anys que assegura que el seu lloc és a Galícia, des de fa temps juga amb aquesta hipòtesi, que ha anat modelant aquest any prodigant les seves aparicions públiques fora de la comunitat i sotmetent-se a un estudiat degoteig d’entrevistes de mitjans nacionals. La moció de censura de Pedro Sánchez ha trastocat aquests plans i, si marxa a Madrid, haurà d’esgotar els terminis per nomenar el seu propi successor.
Alfonso Rueda és el nom que més sona i correspon al seu delfí des de fa nou anys. Vicepresident de la Xunta i conselleiro de Presidència, Administracions Públiques i Justícia, aquest advocat de Pontevedra a punt de complir els 50, amb plaça pròpia de secretari d’ajuntament, l’ha acompanyat des que Feijóo va assumir el poder en el PP gallec després de succeir Manuel Fraga el 2006. Des d’aleshores i fins fa dos anys va ocupar la secretaria general de la formació.
OBSTACLES La seva relació ha tingut alts i baixos, i encara que Rueda no compta amb el carisma de Feijóo, sempre se l’ha considerat com el seu hereu natural. Però les seves aspiracions també compten amb obstacles: la seva imatge s’ha erosionat amb la vaga de funcionaris de justícia, que va mantenir paralitzat el sistema judicial gallec entre el febrer i el maig passats i que molts votants, inclosos els del PP, atribueixen a la seva negativa a asseure’s a negociar amb els vaguistes. A més, té en contra una important província, Ourense, des d’on el president de la diputació, José Manuel Baltar, podria torpedinar la seva candidatura.
Fonts de la direcció regional po-
pular asseguren que Rueda serà el substitut provisional de Feijóo si aquest aconsegueix la direcció nacional de Gènova. Però adverteixen que exerciria una «presidència tècnica» i que es limitaria a conduir la Xunta fins que el partit pogués designar un candidat en un congrés al qual, previsiblement, optarien més aspirants.
Un altre dels candidats és Pedro Puy. Nebot de Fraga i portaveu a la cambra autonòmica, és doctor en Dret i professor d’Economia Aplicada a la Universitat de Santiago. No ha aparentat mai tenir cap desig de seguir la carrera del seu oncle, i les fonts citades opinen que no farà moviments sense l’aprovació explícita de Feijóo. Les seves opcions creixerien molt si aquest decidís emportar-se Rueda a Madrid per encomanar-li la gestió del PP en el postmarianisme.
També s’estudia el nom de Diego Calvo. Expresident de la Diputació de la Corunya i president del partit en aquesta província, és diputat autonòmic, condició exigida per l’Estatut de Galícia per presidir la Xunta. Té 43 anys i el seu perfil polític és el més semblant al de Feijóo.
TERNA DE CANDIDATS Al seu torn apareix una altra terna de candidats amb escó a la Cambra autonòmica. Són els conselleiros d’Economia, Ocupació i Indústria, Francisco Conde; el de Política Social, José Manuel Rey Varela, i la conselleira de Medi Ambient i Ordenació del Territori, Beatriz Mato. El primer, doctor en Ciències Econòmiques i amb una trajectòria professional vinculada a la universitat, és una persona de confiança de Feijóo, a qui va acompanyar també des dels seus primers anys a la Xunta com a assessor personal. Té més opcions que els altres dos, però només perquè Feijóo ja els ha encomanat altres tasques. A Mato, recuperar l’alcaldia de la Corunya, que el PP va perdre el 2015. I a Rey Varela, la de Ferrol, que ell mateix va perdre fa tres anys i que també van guanyar els aliats de Podem.
El que més preocupa és qui heretarà la presidència de la comunitat
La vaga de funcionaris de justícia ha erosionat la imatge de Rueda, el seu hereu natural