La mateixa feina, diferent salari
a progressiva pèrdua de drets dels treballadors que s’ha anat consolidant durant el període més dur de la crisi està xocant ara amb la interpretació de la llei per part d’alguns dels tribunals de màxim rang. En el cas espanyol, el Tribunal Suprem (TS), i en l’àmbit superior, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). L’última sentència en aquest sentit ha sigut la del Suprem, que es va conèixer dimecres passat, i que, en síntesi, declara nul acomiadar els professors interins al juny, al final del curs estrictament lectiu, i tornar a contractar-los al setembre. Aquesta pràctica es va intentar posar en marxa de forma massiva a partir del decret de les grans retallades del 2012, però va xocar amb una forta oposició per part d’algunes autonomies i dels sindicats en general. Altres, com la de Múrcia, objecte de l’esmentada sentència del TS, es van apuntar a aquesta via d’estalvi de despesa pública a càrrec de les nòmines d’una part dels seus empleats.
Encara que no hi ha dades exhaustives, aquesta pràctica en alguns àmbits de l’Administració pública es va aplicar també el sector privat. A l’hora de la veritat, dos professors que feien la mateixa feina, però amb la diferència que un tenia la plaça fixa i l’altre no, acabaven cobrant de forma molt diferent. Mentre que el de carrera no deixava d’ingressar en cap mes de l’any, encara que no estigués atenent directament alumnes a les aules, a l’interí se li acabava la nòmina al juny. El Tribunal Superior de Justícia de Múrcia va donar la raó a l’Administració autonòmica.
El TS ha sentenciat contra acomiadar professors interins durant les vacances
Però els interins van arribar fins al Suprem i aquest ha sentenciat que és una pràctica que vulnera el principi de no discriminació.
En altres casos relativament similars, l’advocada general del TJUE s’ha pronunciat en la mateixa línia que el Tribunal Suprem. Falta la sentència definitiva, però les coincidències argumentals entre els dos tribunals semblen indicar que es va aplicar de forma il·legal un ajustament a la part més dèbil dels treballadors del sector públic. És una victòria en la recuperació de drets, però cal veure fins a quin punt tindrà caràcter retroactiu o els seus efectes quedaran limitats a la prescripció de quatre anys, en lloc dels sis des del moment en què es va començar a aplicar.
El tracte als interins és objecte de molt debat jurídic. En el tema dels acomiadaments estiuencs cada vegada hi ha menys discrepàncies: amb la mateixa feina, el mateix salari i compensacions. En canvi, augmenten les discrepàncies sobre el dret a la mateixa indemnització entre fixos i treballadors amb un contracte de durada determinada, fins i tot en el cas en què aquesta s’allargui molt més en el temps que el pactat. Aquest aspecte hauria de quedar molt més clar del que està ara, sobretot en un país on la taxa de temporalitat és de les més altes de la UE.