Fins i tot el senderisme i la llum es perceben com a riscos

La principal hipòtesi que estudien els investigadors per explicar aquest canvi de conducta dels mamífers que opten per viure de nit és la por. Una por que portaria els animals a percebre la intrusió humana com un risc per a la seva pròpia supervivència. Deixant de banda activitats letals com ara la caça i la persecució, la investigació apunta que fins i tot les intrusions menors són advertides com un perill per part dels animals. Senderisme, construcció d’infraestructures i fins i tot indicis de contaminació lluminosa són vistes per aquests animals com un risc.

Per explicar aquest fenomen, els investigadors han encunyat el terme superdepredador per fer referència a la percepció del rol dels humans per part dels animals. Aquesta por de l’omnipresència humana al territori acaba afectant, d’una manera o d’una altra, tots els animals. Teixons, castors, senglars, sarigues, cérvols, coiots, antílops, elefants i fins i tot tigres alteren els seus hàbits per evitar la presència humana. I adaptar-se a la nit implica modificar les seves rutines d’alimentació, caça, reproducció i descans.

Aquest canvi pot posar en risc la seva supervivència, la qual cosa podria desencadenar en una cascada tròfica. És a dir, canvis en la jerarquia i cadena alimentària de moltes espècies. «Les que s’adaptin millor a la nit es podrien convertir en les dominants, i d’altres, acabar desapareixent», explica Benítez-López. És a dir, una competició entre espècies en la qual els humans imposen les normes.