‘Viva México’ (i el futbol, també)
Afirma el filòsof Simon Critchley que el futbol és una font de goig per la seva bellesa, però també de disgust «per culpa dels diners». Ahir a la nit, contemplant l’alineació del Brasil vam trobar un argument per afegir a l’avís de l’autor d’En qué pensamos cuando pensamos en fútbol. Ni un sol dels onze jugadors alineats contra Suïssa juga actualment al seu país. És l’economia, estúpid, replicarà algú recorrent a Bill Clinton. És la política, és la corrupció, estúpid, se li podria replicar. Que el futbol és tot. O això sembla en aquests dies quan es mira a Rússia.
El botí de la seleção se’l reparteixen, com no, els clubs més malgastadors del planeta Terra: Manchester City (Danilo i Gabriel Jesús), PSG (Silva i Neymar), FC Barcelona (Coutinho i Paulinho), Reial Madrid (Marcelo i Casemiro), Chelsea (Willian), Roma (Alisson) i Inter (Miranda).
El futbol és la vida mateixa, ens adverteix el filòsof. I així la FIFA és la gran corruptora, la que perjudica un esport tan i tan enorme que després de celebrar amb alè de mescal el gol del mexicà Lozano a Alemanya ja no ens importava conèixer quants milions cobra el ros Neymar al PSG o si realment és cert que Griezmann mai ha volgut fitxar pel Barça. El menyspreu va durar just dues hores, el lapse fins que va començar el següent partit, el d’un Brasil que, com Espanya, l’Argentina, Alemanya i Portugal, tampoc és capaç de confirmar la condició de favorit. Només França va guanyar en el debut, i va ser de xamba.
És recomanable estudiar el realisme sec de Critchley. També cal buscar Juan Villoro, que en la vigília de l’Alemanya-Mèxic va dir que «el futbol existeix per esperar miracles». L’escriptor zapatista, culer, de pare barceloní fugit de la guerra civil, ho justificava dient que els mexicans han patit tant que es mereixien guanyar Alemanya. Va encertar a través del golàs que va fer caure per una tarda la màxima de Lineker sobre el futbol i el rodet alemany. ¡Viva México! I llegeixin Critchley, avui, a la pàgina 50.
☰