‘Pelé’ va acabar al gulag
Streltsov, el millor jugador rus, va passar cinc anys en un camp de treball
Ni Lev Iaixin, ni Valentin Ivanov, ni Aleksandr Mostovoi, ni Rinat Dassàiev. El millor jugador soviètic/rus de tots els temps es diu Eduard Streltsov, un davanter ros, ben plantat, d’1,82 metres d’al- çada, que va sobresortir amb el seu talent futbolístic als anys 50 i 60, justament quan l’URSS obtenia els millors resultats de la seva història. Per a la posteritat ha quedat la passada de taló cap enrere que ell va patentar, batejada a Rússia com a passada Streltsov.
La sort de l’esportista es va truncar el 1958, poc abans del Mundial que s’havia de disputar a Suècia. Streltsov no va tornar a la concentració de la selecció després d’un dia de festa. Va anar a una festa particular en una datxa amb dos companys. L’endemà, tots tres van ser arrestats i acusats d’haver violat una jove de 20 anys, també convidada a la festa.
Salvar-lo del captiveri
No es va poder fer res per salvar-lo del captiveri. Els treballadors de ZIL, la fàbrica d’automòbils que va fundar el Torpedo de Moscou, el seu club, planejaven una massiva manifestació de suport durant el judici, però la sentència de 12 anys de treballs forçats se’ls va avançar. Els bons oficis del seleccionador soviètic, Gravrill Katxanin, van caure en sac foradat. Segons va reconèixer anys després, quan hi va acudir a la policia se li va respondre que el mateix líder de l’URSS, Nikita Khrusxov, estava interessat en el cas i que des d’altes instàncies del Partit Comunista s’havia donat a entendre que el futbolista «no» podia ser ajudat.
El caràcter busca-raons i les ganes de gresca de Streltsov suscitava desassossec en la puritana Unió Soviètica. Lluny de ser l’esportista
El futbolista va ser acusat d’una violació després d’absentar-se d’una concentració
model al qual aspirava l’establishment comunista, flirtejava i bevia, sovint més del compte. Es va negar a ser traspassat al Dinamo de Moscou, l’equip de la KGB, i fins i tot se li va sentir dir en alguna ocasió que lamentava tornar al seu país després de jugar a l’estranger.
Però l’incident que hauria pogut segellar el seu destí es va produir el 1957 durant una recepció al Kremlin per celebrar el títol olímpic de la selecció en els Jocs de Melbourne. Iekaterina Furtseva, protegida de Khrusxov i primera dona que va integrar el Politburó soviètic, va suggerir al jugador que es casés amb la seva filla Svetlana, de 16 anys i enamorada del davanter. Aquest li va respondre que ja tenia nòvia i, fins i tot, segons alguns testimonis, li va dir a un amic: «Mai em casaré amb aquest mico».
Culpable o no del crim del qual se l’acusava, el cert és que el davanter indòcil va sobreviure al captiveri i va tornar al futbol professional el 1965, ajudant el Torpedo a imposar-se en el campionat d’aquell any amb 12 gols en 26 partits.
☰