Rimes per un món millor
Alumnes de tres instituts exhibeixen la facilitat adquirida en tallers Improversem de glossa i rap
Una vintena de dones practiquen tai-txi a la rambla Prim de Barcelona. Un veí baixa al carrer amb la seva cadernera engabiada buscant una mica de sol. És un dimarts qualsevol al barri del Besòs, excepte a l’institut. Els alumnes fan classe com cada dia, però el seu teatre acull una trobada de joves dels instituts Maria Espinalt de Poblenou i Montserrat de Sant Gervasi i de l’escola Sagrat Cor del Besòs. Hi ha nervis a la sala. «¿On són els glosadors?», crida una professora.
Improversem és un programa educatiu que, mitjançant la improvisació, fomenta que l’alumnat aprengui mètrica, figures retòriques, ritme... I a escoltar, a comunicar-se en públic i a adquirir valors socials. És una aliança de dos tallers (Versemblant, centrat en el rap, i Corrandescola, de glossa mallorquina) que desemboca en aquest concert en el qual alumnes i alumnes improvisen garrotins i interpreten els raps que han compost.
Cinc guitarristes i un percussionista pugen a l’escenari. També són alumnes d’ESO. (Compte amb Manu, el del calaix flamenc). Amb el seu toc rumber, tots sis marcaran el ritme als glossadors i glossadores. El primer garrotín serà perquè cadascú es presenti. I comença la desfilada: Rocío, Tania, Aaron, Oliver, Héctor, Arantxa, Yasmani, Álex Pau, Aída... Les seves veus encara sonen tímides, però les seves rimes van de l’anecdòtic al potent. Lola diu que és aficionada als salts de trampolí i a la Coca-Cola. La següent es defineix com a lesbiana. En canvi, Víctor és «un freaky orgullós, fan de Dragon Ball i SuperMario Bros». Els seus companys de classe aplaudeixen d’allò més i ho filmen tot amb els mòbils.
En la segona ronda, han de rimar les paraules activista i feminista. Hora d’afilar l’enginy i improvisar un garrotín en mig minut. La Rocío s’atre- veix la primera. «Si ets un macho alfa també pots ser feminista», deixa anar una companya. «No volem més violència, sinó lluita feminista», exigeix una altra. El públic, des de les seves cadires, aclama cada rima. S’obre la porta del teatre i hi treu el cap una colla d’alumnes de l’institut. Escolten un segon i exclamen: «¡És rap!». Per a la tercera ronda, els garrotins han d’acabar amb el vers «per tenir un món millor». Uns segons per pensar, i a escena. Cauen rimes a favor dels bombers i contra els caçadors. A favor de la glossa i contra la teleporqueria. «Agafo tots els del PP / I els poso a la presó / Aquest seria el primer pas / Per tenir un món millor», improvisa aquell. El públic adolescent ja taral·leja de memòria: «Ay garrotín, ay garrotán, de la vera de la vera de San Juan».
Unes alumnes de la penúltima fila que no participen en l’espectacle estudien rimes sobre el tema del següent garrotín: ets a la parada del bus i un home et llança floretes. Premi per a aquest: «Creus que em sentiré millor / Dient-me tot això que dius / La veritat, m’importa poc / Perquè jo ja soc feliç».
«¡‘Agressor: a la presó!’»
Després dels garrotins, arriba l’hora del rap. El de l’institut Montserrat denuncia com ens inculquen el masclisme a l’escola i als mitjans de comunicació. Tornada: «¡Canviem! Tot el llenguatge sexista / ¡Canviem! El comportament masclista / ¡Pensem! ¿Per què tot són males notícies?». En el del Maria Espinalt quan les raperes cridin «¡agressor!» el públic respondrà «¡a la presó!». I, després la crew de Sagrat Cor amb les seves rimes sobre bretxa salarial i roba rosa.
Un detall. En els tres casos, hi ha més noies que nois a l’escenari i és innegable que la gran majoria d’elles se senten més còmodes allà a dalt i rapegen i canten millor que ells. Tot i així, els aplaudiments més sorollosos i entusiastes són per a ells. Aplaudeixen els seus col·legues; també nois. Interessant.
Si al principi el professor de glossa Ferriol Macip i la coordinadora del projecte, Caterina Canyelles, han improvisat diversos garrotins per caldejar l’ambient, el raper Fetitxe 13 posa la guinda amb un freestyle carregat d’energia i futur. «A les vostres mans està la possibilitat de canviar-ho tot», remata. Manu toca feliç el calaix flamenc. I els alumnes segueixen el ritme fent onejar els braços en l’aire.
☰
Hi ha més noies que nois a l’escenari i elles rapegen i canten millor que ells