El dretà Duque serà el nou president de Colòmbia

El candidat del Centre Democràtic supera de més de 12 punts el seu rival, Petro Del nou president depenen ara els pactes de pau amb les FARC

El mandatari sortint, Juan Manuel Santos, assegura que la «democràcia en surt enfortida, inclusiva i plural»

Des del gener del 2016, 282 líders socials han sigut assassinats al país per paramilitars i narcotraficants

Iván Duque va aconseguir ahir la victòria en la segona volta de les eleccions presidencials de Colòmbia a l’aconseguir avantatjar de més de 12 punts el seu rival, Gustavo Petro, el candidat de Colòmbia Humana (esquerres). Amb el 100% dels vots escrutats, el candidat dretà havia obtingut el 53,96% dels vots, mentre que el socialdemòcrata i exguerriller Petro s’havia quedat amb el 41,83%. Duque és la garantia que el país «no caurà en el destructiu socialisme», va dir un satisfet Álvaro Uribe, l’expresident mentor polític del guanyador de les eleccions. Uribe veia la victòria del candidat del seu partit, Centre Democràtic, com la derrota simbòlica del president sortint, Juan Manuel Santos, i el procés de pau que el va portar al Nobel.

«La democràcia colombiana està funcionant», va dir no obstant Santos al comentar ahir la jornada electoral. El mandatari sortint va assegurar que se sent tranquil per poder dedicar-se d’ara endavant a cuidar la seva flamant neta. «Ella consumirà tota la meva atenció i el meu temps», va dir, entre altres raons perquè creu que la democràcia colombiana en surt enfortida, «inclusiva i plural» d’aquesta contesa. Per Santos, aquestes transformacions es van reflectir millor en la primera volta electoral quan les exFARC van participar per primera vegada en una contesa «ja sense armes».

/Per primera vegada FANTASMA CHAVISTA des que es van crear els partits tradicionals, el Liberal i el Conservador, el nou president no procedirà de cap d’aquestes agrupacions històriques. Duque havia obtingut el 39% dels sufragis en la primera volta, en front del 25% que va obtenir Petro. En tot cas, la por del fantasma d’un nou Chávez, accentuada per la crisi fronterera amb Veneçuela i els milers d’immigrants que van venir durant els últims mesos del país veí, han estat factors que han pogut contribuir al fet que el candidat dretà hagi guanyat de manera tan folgada, tot i ser el gran favorit en aquesta segona volta, segons indicaven les enquestes. L’última possibilitat de Petro de poder explicar al país les seves diferències significatives amb el chavisme va quedar en l’aire perquè Duque es va absentar del debat final. El candidat d’esquerres ho va esperar en va dissabte a la nit als estudis televisius de RTVC.

Duque serà el primer president en funcions des que regeixen els acords de pau subscrits per l’actual Govern amb les ex-FARC després de quatre anys d’àrdues negociacions. La gran pregunta de molts analistes té a veure amb el futur d’aquest pacte ara que ha guanyat Duque. Un pacte sempre impugnat per Uribe. Al votar, Rodrigo Londoño, àlies Timochenko, l’excomandant de la guerrilla convertida en un partit polític de nul·la incidència electoral en la primera volta, va dir que no tenia por pel que fa a la fortalesa de l’acord. «Està blindat jurídicament i observat per la comunitat internacional», va assenyalar.

No obstant, Duque ha dit més d’una vegada que té la intenció de revisar-lo en alguns dels aspectes que més irriten la dreta: la presència d’exinsurgents al Congrés i els beneficis judicials. «Milers d’exguerrillers esperen a casa seva o als seus campaments l’arribada del nou Govern per veure si el procés de reincorporació social que va deixar a mig camí aquest Govern troba un camí fàcil», va avisar la columnista de la revista Semana, María Jimena Duzán. De moment, a prop de Duque no volen mostrar una hostilitat més gran als acords que la insinuada en aquests mesos. «El dia després de les eleccions hem de continuar treballant per aconseguir que es deixi enrere l’odi, la divisió i fractures innecessàries. Aquell dia haurem de continuar treballant en favor de les víctimes, i hem de treballar entre tots», va dir Carlos Holmes Trujillo, de l’equip de campanya Centre Democràtic. AGENDA El postconflicte i les relacions amb Veneçuela no són els únics temes urgents a l’agenda, segons El Tiempo. «Qui resulti vencedor ha de ser plenament conscient de l’anhel ja demostrat a les urnes pels colombians d’una política transparent, aliena als tentacles de la corrupció». Santos deixa la presidència amb clarobscurs. Pot exhibir com un triomf el final d’un conflicte armat de més de mig segle i la possibilitat que l’ELN, l’última guerrilla activa, també deposi les armes.

Se li valoren canvis importants en matèria d’infraestructura i l’entrada de Colòmbia a l’OCDE. Però la violència és un llast. La mateixa Defensoria del Poble ha computat 282 assassinats de líders socials i defensors dels drets humans des del gener del 2016. Si bé hi ha investigacions i causes contra els autors materials, en la majoria de casos se’n desconeixen els autors intel·lectuals, tot i que gairebé tots assenyalen els paramilitars d’ultradreta i el narcotràfic. El 90% de crims els van perpetrar sicaris amb moto.