Lliçó magistral de Lorenzo a Montmeló
El pilot mallorquí guanya a Montmeló amb la mateixa autoritat que a Itàlia
Vegin, analitzin, repassin, passin-ho bé contemplant el podi del Gran Premi de Catalunya, el mateix que es van gaudir 90.537 espectadors. Vostès, que porten anys sentint parlar dels campions que venen, dels nois que emergeixen, dels que es menjaran el món, saben que els líders de les tres últimes generacions són els de la foto de Montmeló. L’avi Valentino Rossi (39 anys, 9 títols i 115 victòries), el tricampió de MotoGP mallorquí Jorge Lorenzo (31 anys, 5 ceptres mundials i 67 triomfs) i el tetracampió més jove de la història de MotoGP, posseïdor de tots els rècords de precocitat des que va aparèixer l’any 2013, Marc Márquez (25 anys, 6 corones mundials i 64 victòries). Honor i glòria a aquests cavallers, que junts sumen 20 títols mundials i 246 victòries.
Lorenzo va més lluny quan diu que ell i el Marc són els únics autèntics campions capaços de guanyar un, dos, tres, quatre, cinc grans premis seguits. El que ahir van fer va ser per sombrerada. El mallorquí va tornar a bufetejar el rostre d’aquest executiu italià, anomenat Claudio Domenicali, que l’acomiadarà de Ducati a l’acabar l’any, encara que pot ser que abans l’acomiadin a ell. Va fer, gairebé gairebé, com a Mugello. Es va apagar el semàfor i se’n va anar. Bé, no, se’n van anar Márquez i Andrea Dovizioso, que se li van avançar a la sortida, però, res, dues voltes. Al cap de poca estona, Lorenzo ja era l’amo i senyor de la situació.
Tot el dolent, tot, va passar darrere d’aquests dos nous amics, que van dominar l’escena amb mans màgiques i valentia prodigiosa. Uns queien (una altra vegada) com Dovi. D’altres ho intentaven a l’inici però, al final, cedien amb un tercer podi (sempre tercer, sí), com Rossi, proesa enorme als 39 anys. Aquells que prometien soroll fa no tant, com Johann Zarco, Danilo Petrucci, Cal Crutchlow, Dani Pedrosa, Andrea Iannone o Àlex Rins (diuen que la Suzuki ja està per guanyar), van acabar enrere, molt enrere.
PENSAR EN EL TÍTOL Lorenzo dominava i Márquez pensava més en el títol, en els seus comptes, en la calculadora que a caure de nou: «Dues caigudes el cap de setmana, una salvada de Youtube dissabte i un ensurt, just després de veure com queia Dovi. No, no Marc, queda’t aquí, 20 puntets i ja pensarem a derrotar Jorge (Lorenzo) més endavant».
Em sap greu però aquesta és la sensació que deixa Montmeló2018: la grandesa d’aquests tres enormes, grandiosos, fantàstics, magnètics, gairebé únics campions. Lorenzo ja ha atrapat Dovizioso (són els dos a 49 punts d’un impressionant Márquez). No deixa de ser curiós i simptomàtic que els quatre que persegueixen a la general del campionat al monarca de Cervera (Rossi, a 27 punts de Márquez; Viñales, a 38; Zarco, a 42 i Petrucci, a 44) no han guanyat una so-