«Tancar els ports implica més morts»
DAVID NOGUERA President de Metges sense Fronteres Espanya
David Noguera s’asseu amb aquest diari després d’haver parlat amb la CNN i amb Al-Jazeera. En una carpa, al costat del moll on ja han atracat l’Aquarius i el Dattilo, el president a Espanya de Metges sense Fronteres analitza el que ha passat aquesta última setmana. I el més important: adverteix sobre el que ha d’arribar.
— ¿L’ha sorprès tanta expectació? — Jo veig bé que hagi vingut tanta premsa, tot i que és cert que estem acostumats a treballar sols. Pensin que ens acaben de bombardejar un hospital al Iemen i no ha sortit enlloc. L’hem pogut tornar a obrir, per cert. És agradable sentir-se acompanyat i esperem que aquesta atenció mediàtica contribueixi a una discussió global. Em sembla que Merkel ja ha anunciat una cimera extraordinària. Doncs benvinguda sigui. També crec que l’expectativa ha vingut canalitzada per una societat que empeny i que es mobilitza.
— ¿Però no s’ha polaritzat tot una mica?
— Hi ha un cert fenomen de polarització, és veritat, i ens preocupa perquè estem parlant de vides humanes. Una cosa és discutir sobre el Barça i el Madrid i una altra de molt diferent, frivolitzar sobre la tragèdia del mar. Generen por certs discursos amb impacte en la vida de les persones.
— I certes polítiques, ¿què generen?
— El bloqueig dels ports decidit pel govern d’Itàlia generarà més morts. Punt. Això és així de clar. I una altra cosa: tres vaixells de rescat exercint de vaixells de transport significa que no estan traient gent del mar. Trobo a faltar empatia i pensar una mica més abans de llançar opinions tan contundents. Parlem de mort i sofriment.
— ¿Com es va sentir quan l’Aquarius tenia Itàlia a l’abast i Roma no li va permetre anar a port?
— Ens va generar indignació. La nostra feina té un element passional, que és el motor que ens mou. Però des d’una anàlisi més racional és fins i tot més preocupant, ja que això implica que ara serà més complicat rescatar éssers humans al Mediterrani.
— ¿Què canviarà?
— Des del punt de vista de la logísti- moure gent a una localització més propera o més llunyana afecta moltíssim. I deixo de banda la llei del mar, que diu que si algú té problemes pot anar al port més proper. Això ha quedat clar que no es compleix. Ara caldrà veure quin és el nou mapa operatiu, però sembla clar que només generarà més morts. Europa no ha sabut buscar un sistema de repartiment eficaç de migrants.
— ¿Com s’explica que Itàlia sí que hagi acceptat nàufrags rescatats per un vaixell dels Estats Units? —No s’explica de cap manera. És molt contradictori... L’Aquarius ha estat ostatge d’una incoherència flagrant entre polítiques d’estats europeus. És un problema que no té fàcil solució.
— ¿Quina és la recepta?
— Falten mecanismes de petició d’asil que siguin segurs. Espanya avui fa aquest gest amb aquests vaixells que valorem molt, però el nostre país és a la cua en el compliment de recol·locació de refugiats pactats amb la Unió Europea. Acumulem dos anys de retard. «De vegades oblidem que aquesta gent no viatja; fuig. Em preocupen discursos de criminalització, de les oenagés i dels refugiats. Em sorprèn com passem de la simpatia a discursos simplistes i cruels. Culpen de ser terroristes gent que fuig de guerres; és increïble.
— Abans parlàvem de la política italiana. Tampoc no sembla gratuïta la solidaritat d’Espanya...
— Segurament no, però he d’expressar la meva satisfacció per la decisió d’Espanya. Avui som portada a tot el món i amb una imatge de solidaritat i humanitat. Esperem que no quedi aquí, perquè hi hauria un problema gran d’incoherència. Ara haurien d’unir-se a altres països amb una sensibilitat similar i empènyer. Perquè aquest problema no s’acabarà, i el que no entengui això és que no entén el món. Es parla molt de l’efecte crida, però ningú fa referència a l’efecte sortida. Tenim cinc mica, lions de refugiats i desplaçats al món, més que en la segona guerra mundial. I 450 conflictes bèl·lics actius. Les conseqüències són globals, i també les causes.
«De vegades oblidem que aquesta gent no viatja; fuig. Em preocupen els discursos de criminalització»
— ¿Com ha sigut la vida al vaixell? — Complicada... Això no és un creuer, es dorm a terra o en matalassos. No és gens còmode. El moment del rescat és un moment molt dur i carregat de tensió. Quan s’estabilitzen, ve la incertesa, en aquest cas, amb molta por de tornar a Líbia. Es van sentir molt alleujats quan van saber que anaven cap a un lloc segur. Però el viatge ha sigut dur, amb molts marejos i vòmits de persones que no estaven acostumades a navegar, i encara menys en aquestes condicions tan pèssimes del mar. D’altra banda, la relació amb els activistes ha sigut realment molt intensa. Els han deixat cartes, missatges... No els coneixen de res, però perceben que els han salvat la vida.
— ¿Què farà ara l’Aquarius?
— Ho estem pensant, però som molt tossuts...
El motor de l’Orione, l’últim vaixell de la flota de rescat, interromp l’entrevista. Entra al port i les tres embarcacions ja són a València. «Ara, a tornar a començar», conclou Noguera.
☰