TEMA DEL DIA
Les oenagés recorden que entorpir els rescats significa més morts Un dispositiu amb 2.320 persones va atendre els 630 nàufrags rescatats
L’Aquarius ja és un símbol de la crisi migratòria. Com ho va ser Aylan, el nen sirià ofegat a una platja de Turquia. El vaixell de Metges sense Fronteres (MSF) i SOS Mediterranée reposa al port de València després d’una travessa que ha deixat esgotats els seus 630 ocupants i que ha avergonyit mig Europa. Els primers tenen una difícil tasca de reconstrucció de les seves vides. Els segons, els governs esquitxats per l’arribada massiva d’immigrants, afronten decisions polítiques que, segons l’opinió de les oenagés, no fan més que «incrementar el nombre de morts al Mediterrani». Una guerra oberta entre activistes i gestors que continuarà lliurant-se als despatxos. I sobretot, a alta mar, on els salvavides ja han anunciat que tornaran molt aviat. Amb l’Aquarius, per descomptat.
L’operatiu per rebre els migrants rescatats pel vaixell de bandera gibraltarenya, acompanyat pels dos vaixells italians que l’han custodiat i han portat part del passatge, ha funcionat bé, segons el que estava previst, amb 2.320 persones encarregant-se de tot, des de traductors voluntaris fins a psicòlegs, passant per sanitaris, policies i treballadors socials. Els immigrants, de 31 nacionalitats diferents, amb majoria de sudanesos, algerians, eritreus i nigerians, han arribat a terres espanyoles més estalvis que sans. No es tem per la vida de cap d’ells, però el seu estat de salut és pitjor del que s’esperava.
SIS HOSPITALITZATS Un total de 144 han hagut de ser traslladats a hospitals, tot i que només mitja dotzena han requerit un ingrés. No només marejos i vòmits per les onades de quatre metres durant la singladura. També per cremades (la letal barreja d’aigua de mar i combustible) i altres lesions que han estat tractades a bord durant la llarga setmana de navegació. «Una odissea innecessària i inacceptable», ha assegurat un dels metges del vaixell, David Beversluis. El que ha passat en les últimes hores crea diverses lectures. La política passa pel Consell d’Europa que la setmana que ve té previst abordar la crisi migratòria, amb una Itàlia, o més ben dit, amb un govern italià tancat en banda i negant-se a acollir els rescats que no portin la seva bandera, i una Espanya que ha agafat protagonisme amb el seu inesperat i astut gest d’acollir els 630 de l’Aquarius. Tots, arbitrats per una Angela Merkel que pateix el flagell de l’oposició –i de part del seu partit– per la seva política de portes obertes a migrants i refugiats.
Es preveu que sigui una trobada mogudeta. D’ingredients, no en faltaran: el secretari d’Estat belga, Theo Francken, ha lamentat l’arribada del vaixell a Espanya preguntant-se «amb quin dret entren a la Unió Europea». Sophie Beau, cofundadora de SOS Mediterranée, ha considerat «criminal» l’acció d’Europa, ha exigit «dignitat i humanitat» i ha insistit que «menys vaixells al Mediterrani significa més morts predictibles». «Tornarem al mar», ha avançat. La lectura social té a veure amb l’opinió
pública, amb la marea de suports que ha desencadenat l’Aquarius i les organitzacions que el comanden. Finalment, la visió humanitària, la més invisible però la més important, amb els vaixells que continuen traient de l’aigua centenars de persones que busquen un futur al vell continent. Per això MSF ha censurat que els tres vaixells s’hagin convertit en «vaixells de transport» quan el que haurien d’estar fent és «salvar gent».
Mentre els responsables públics esfullen la margarida, les oenagés, amb el vent de la popularitat a l’esquena, no han escatimat dards punxants contra uns «governs europeus que prioritzen els rèdits polítics al rescat de vides humanes al mar». «Les persones que anaven a
l’Aquarius se les ha transportat d’un vaixell a l’altre com si fossin mercaderia i han hagut de suportar innecessàriament un viatge més llarg i més dur», ha assegurat Karline Kleijer, coordinadora d’emergències de MSF. Ara ja a terra, una vegada passat el filtre sanitari i d’identificació, seran traslladades majoritàriament a la residència de la Universitat Laboral de Xest.
L’enorme dispositiu d’acollida es va engegar la matinada de dissabte a diumenge. Els taxis que portaven periodistes i voluntaris a la Marina del Port de València aprofitaven per recollir els últims clients de les discoteques de la zona. L’enorme desplegament de seguretat i de mitjans de comunicació centrava les converses dels que se n’anaven cap a casa. «Jo vull ajudar, jo hi vull anar», els deia a les seves amigues una jove ja marejada abans d’haver pujat a cap vaixell. «¡Quin xou! Quan desembarquen allà a baix no ve tanta gent», disparava un periodista amb accent canari.
EL DISPOSITIU / Al centre internacional de premsa hi havia cua per apuntar-se als autobusos que anaven a sortir cap al Moll 1 i una altra per endur-se un cafè. A les cinc de la matinada, era més llarga la segona, però això no va evitar les carreres per pujar als vehicles ni després per a escalar a la tarima per registrar l’arribada dels vaixells. El desembarcament també va ser un espectacle mediàtic retransmès en directe a tot el món, especialment a Itàlia, per raons òbvies. A prop de les sis del matí va fer entrada a la bocana del port el Dattilo, un vaixell de la guàrdia costanera italiana al qual es van transferir part dels nàufrags rescatats per l’Aquarius, però fins i tot gairebé una hora després no van baixar els primers immigrants.
Ho van fer després que els agents de Sanitat Exterior donessin el vistiplau al desembarcament. Després ha arribat el mediàtic Aquarius, entre aplaudiments des del moll i càntics al vaixell. I per últim, cap a les 13.15 hores, l’Orione, un patruller de l’Armada italiana. Tots van dormir ahir a la nit amarrats a la terra de la Comunitat Valenciana. També l’Aquarius, que passarà un procés de xapa i pintura per, aviat, tornar a batallar al Mediterrani i amb el Mediterrani. ☰
El Consell Europeu
abordarà la crisi migratòria amb el Govern italià tancat en banda
Els immigrants, de 31 nacionalitats
diferents, van arribar a terra més estalvis que sans