Els bancs centrals descarten que la criptomoneda supleixi els diners
El BIS adverteix que les monedes virtuals no poden garantir l’estabilitat del seu valor Altres agents financers haurien d’aplicar les mesures macroprudencials
es criptomonedes com el bitcoin poden tenir algunes utilitats, però també grans defectes que els impediran substituir mai els diners convencionals. Així ho ha advertit aquest diumenge el Banc de Pagaments Internacionals (BIS), organisme amb seu a Basilea (Suïssa) que agrupa els 60 principals bancs centrals del món. Uns bancs centrals que són, precisament, els responsables mundials més grans de l’emissió dels diners tradicionals, amb la qual cosa el seu missatge no deixa de tenir un component de reivindicació de la seva pròpia importància.
La tecnologia descentralitzada en què es basen els tokens digitals privats no pot reemplaçar el sistema de bancs centrals, plenament provat i segur. L’ús de les actuals criptomonedes es fa més laboriós així que augmenta el nombre d’usuaris, a diferència dels diners convencionals, que funciona millor com més persones l’utilitzen i hi confien», ha argumentat l’organisme.
No és ni de bon tros la primera institució que alerta sobre les limitacions i riscos de les criptomonedes. Entre altres, l’Autoritat Bancària Europea (EBA), l’Autoritat Europea de Mercats i Valors (ESMA) i l’Autoritat d’Assegurances i Pensions (EIOPA) van advertir el passat febrer als consumidors europeus sobre l’elevat grau d’especulació i el risc extrem d’invertir en aquestes divises virtuals. També el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) van alertar aquell mes que «hi ha un alt risc de pèrdua o frau» en les últimes ofertes d’inversió basades en aquestes monedes. A més, s’han registrat episodis d’elevada volatilitat en les seves valoracions per l’alarma desencadenada al voltant dels mitjancers de compravenda.
ESTABILITAT DEL VALOR / En un informe significativament titulat Criptomonedes: mirant més enllà de la moda, el Banc de Pagaments Internacionals ha volgut anar més lluny i oferir un nou enfocament per deixar clares les limitacions i perills d’aquests diners virtuals. L’argument principal és que l’essència dels diners de qualitat com a instrument per facilitar les transaccions econòmiques «ha sigut sempre la confiança en l’estabilitat del seu valor».
«La manera provada, comprovada i resilient d’aportar confiança als diners en els temps moderns és la dels bancs centrals independents. Això implica uns objectius convinguts: una política monetària i objectius d’estabilitat financera clars; independència operacional, instrumental i administrativa; i rendició de comptes democràtica, per assegurar un ampli suport polític i legitimitat. Els bancs centrals independents han aconseguit àmpliament el seu objectiu de salvaguardar l’interès econòmic i polític de la societat a tenir divises estables», afirma el BIS.
GENERACIÓ DE CONFIANÇA Davant d’això, afirma, les monedes virtuals es basen en un sistema en què la generació de confiança en les mateixes no està centralitzada en una institució, com els bancs centrals, sinó que l’aporten els mateixos participants a la xarxa, que han de verificar cada transacció, la qual cosa fa que el sistema sigui molt vulnerable. A més, afegeix, fins i tot encara que la confiança es pogués mantenir, la tecnologia necessària perquè el sistema funcioni suposa un consum d’energia molt ineficient mediambientalment. I s’hi suma que com més participants que hi hagi, més possibilitats hi ha que el sistema es col·lapsi, els pagaments es retardin i el valor de les monedes fluctuï.
El BIS també ha publicat un informe sobre les mesures macroprudencials per evitar noves crisis aprovades en els últims anys. «Encara que les mesures implantades fins al moment s’han centrat fonamentalment en els bancs, s’haurien d’estendre a altres agents financers, incloses les gestores d’actius. Si bé els marcs macroprudencials reforcen la resiliència del sistema financer, per si sols no han aconseguit evitar perillosos auges financers», adverteix.