El PDECat va pactar
«Es parlarà del que faci falta, sempre que sigui per sumar i construir», diu la portaveu Marta Pascal
El PDECat va sortir ahir al pas de les crítiques que ha suscitat entre diputats de Junts per Catalunya la seva decisió d’utilitzar la marca JxCat en les eleccions municipals de l’any que ve. La portaveu del PDECat, Maria Senserrich, va utilitzar el nom del principal referent polític dels que van llançar aquests atacs per neutralitzar-los: va assegurar que la iniciativa de presentar-se amb les sigles de JxCat té l’aval de Carles Puigdemont.
Segons la seva versió, dos dirigents del PDECat, Ferran Bel i David Bonvehí, van anar dimarts passat a Berlín a veure l’expresident de la Generalitat, que espera a la capital alemanya la decisió de la justícia sobre la seva extradició. I allà «van consensuar» amb ell l’ús d’aquesta marca –creada per Puigdemont per presentar-se a les últimes eleccions al Parlament– en les municipals del maig.
Formalment, la marca és propietat del PDECat. De fet, Junts per Catalunya es va inscriure com a coalició electoral entre el PDECat i Convergència Democràtica de Catalunya per participar en les eleccions del desembre passat. Però el seu inesperat èxit a les urnes, i el gran nombre d’independents que s’integraven a la llista, van propiciar que de seguida algunes veus demanessin utilitzar les sigles –o unes de molt similars– com a distintiu d’un nou projecte que aglutinés tots els sobiranistes.
Des de fa uns mesos no hi ha deixat d’haver moviments en aquest sentit. Al març es va registrar una associació anomenada Junts per la República, impulsada per alguns dels independents del grup parlamentari de JxCat. I fa uns dies es va conèixer que la plataforma està preparant la seva presentació pública. Diverses fonts afirmen que volen col·locar al davant Jordi Sànchez, empresonat a Soto del Real, i que diputats com Antoni Morral o Aurora Madaula ja han mantingut contactes amb Puigdemont per informarlo de l’evolució del projecte.
Per això, l’anunci que el PDECat utilitzarà les sigles de JxCat en les eleccions del maig (anunci que el partit va oficialitzar el cap de setmana passat en la seva convenció municipalista celebrada a Castelldefels) ha provocat malestar en pesos pesants del grup de JxCat al Parlament. Veus d’independents pròxims a Puigdemont, com la diputada Aurora Madaula o el vicepresident de la Mesa Josep Costa, han carregat contra els postconvergents pel que entenen com un intent d’apropiació d’un projecte.
«No en nom meu. Soc diputada de JxCat i no em representa ni la vostra manera de fer ni el vostre projecte. JxCat va néixer com un projecte transversal de país i no de partit. El nom no fa la cosa i ho sabeu», ha escrit Madaula a Twitter.
Costa va insistir en la mateixa idea. «No és el mateix ser JxCat que dir-se JxCat. Aquí ho deixo», ha afirmat el vicepresident del Parlament. Tots els que han llançat crítiques tenen en comú que no combreguen amb la direcció del PDECat, la coordinadora general del qual, Marta Pascal, impulsa una nova etapa caracteritzada per l’abandonament de la unilateralitat que va marcar l’última legislatura.
La portaveu del PDECat ha insistit després de la reunió de la direcció del partit que ells estan «disposats a parlar amb tothom, sempre que sigui per sumar i construir», i ha preferit no respondre a les crítiques que els han traslladat diputats de Junts per Catalunya.
«Hem fet la feina corresponent com ens toca i és la nostra obligació. Si es vol parlar, es parlarà del que faci falta, però amb to constructiu i positiu. Nosaltres continuem treballant i seguim el nostre camí, donant resposta a més de 440
alcaldes i més de 3.300 regidors,» va afegir.
Senserrich va remarcar que amb la decisió d’utilitzar la marca JxCat es pretén donar resposta al «clamor» que arribava des del món municipal en aquest sentit, amb la voluntat d’articular un projecte obert i transversal. «El que ha fet aquesta direcció és posar un instrument, que no és només una marca, a disposició dels nostres alcaldes, regidors i candidats, persones compromeses que han fet i estan fent molt pel país i que volen donar resposta a cadascun dels seus municipis amb el millor projecte», va afirmar. ☰