Les peticions d’asil a la UE es redueixen
La negativa d’Itàlia a obrir els seus ports als vaixells de les oenagés que operen al Mediterrani ha tornat a situar la gestió migratòria a dalt de tot de l’agenda política europea. No obstant, les últimes dades publicades per l’Oficina Europea d’Asil (EASO, en la sigla en anglès) corroboren el canvi de tendència iniciat l’any passat. La pressió migratòria continua sent elevada, però inferior a la registrada després de l’esclat de la crisi. El 2017, el nombre de sol·licituds d’asil presentades a la UE va ser de 728.470, un 44% menys que el 2016 i lluny dels 1,3 milions de sol·licituds cursades el 2015.
El gruix de les sol·licituds es va cursar per sisè any consecutiu a Alemanya (el 31% o 222.560), al davant d’Itàlia (128.850), França (99.330), Grècia (58.650), el Regne Unit (33.780), Espanya (31.120) i Suècia (26.325), mentre que Sí- ria, l’Iraq i l’Afganistan van ser els tres principals països d’origen dels sol·licitants d’asil. Aquesta classificació amaga, però, evolucions molt diferents. A Alemanya, per exemple, hi va haver una forta reducció del 70% en el nombre de sol·licituds i del 15% al Regne Unit, mentre que van augmentar a Itàlia (5%), Grècia (15%), França (18%) i Espanya (98%), on la xifra va passar de 15.755 a 31.120.
En tot cas, l’informe de la EASO posa de manifest que l’any passat hi va haver mig milió de sol·licituds menys que el 2016, majoritàriament a causa d’una reducció important de les peticions de sirians, iraquians i afganesos, que van continuar sent, no obstant, els tres principals països d’origen.
Les primeres dades del 2018 confirmen la tendència de l’any passat. Entre el gener i l’abril es van presentar unes 197.000 sol·licituds de protecció internacional, dada que significa que hi va haver una reducció respecte als tres anys precedents, encara que el nivell es continua mantenint per sobre de les xifres prèvies a la crisi, amb un nombre de sol·licituds que s’acosta a les 50.000 al mes.
Les demandes
van caure l’any passat el 44% respecte al 2016