¿Premi a les bones notes?
► Experts aconsellen no compensar econòmicament els nens per aprovar ► Fer regals als professors acaba dividint les famílies, adverteixen
Amés de la recerca frenètica de campaments d’estiu, pares i mares tenen un altre clàssic maldecap al juny: les notes. Imaginem-nos que els nostres fills ho han aprovat tot. ¿Els comprem un regal per celebrar-ho? La resposta és no. Per tres motius.
Estudiar és la feina dels nanos, que mai aprendran a ser responsables si no interioritzen que han de complir les seves tasques. Complir amb la seva feina els ajuda a ser més responsables, superar dificultats, desenvolupar les seves potencialitats i entendre el món que els envolta. «Poden aprendre a sentir-se satisfets per la realització d’una feina ben feta i no pel premi que els ve després», explica Ana Herrero, psicòloga i coordinadora del departament d’orientació del grup Brains International Schools. Rebre regals és una cosa que pot confondre els estudiants perquè corren el risc de pensar que l’objectiu de l’escola és aconseguir aquests capricis materials. Per descomptat que s’ha de valorar l’esforç dels fills al llarg de tot l’any. Segons Herrero, és molt positiu que pares i mares abracin els seus fills i els repeteixin moltes vegades que n’estan d’orgullosos que d’ells. ¿Un premi per les notes? D’acord. Aquí posem tres exemples no materials: passar una tarda sencera amb ells, organitzar un berenar especial, anar al cinema o deixar-los un temps extra per jugar, per exemple, amb la videoconsola.
Que aixequin la mà els pares o les mares que no pensen constantment en la quantitat de joguines (moltes gairebé sense ni sense tocar) que tenen els seus fills. ¿És necessari, doncs, omplir les seves hana bitacions amb més i més coses en cas que ho aprovin tot? «Les recompenses materials, fins i tot diners, només provocaran que els nens se sentin reconeguts i satisfets quan rebin alguna cosa a canvi«, afegeix Herrero.
Molts pares i mares prometen suculents premis als seus fills si treuen bones notes. Si el nen no aconsegueix complir els objectius marcats, corre el risc de frustrar-se. «En cas que les notes no hagin sigut bones, s’ha de parlar amb ells i preguntar-se entre tots què ha passat. I per descomptat, continuar valorant els nostres fills, afegeix la psicòloga.
OBSEQUI SÍ O NO A més dels regals per compensar les notes, hi ha un altre tema de debat aquesta última setma- d’escola. Els grups de Whatsapp de pares i mares –sobretot en el segon cicle d’Educació Infantil (a partir de 3 anys)– bullen aquests dies amb una altra pregunta: ¿regalem alguna cosa als professors? L’assumpte és tan espinós que pot erosionar la bona relació que haurien de tenir els progenitors d’una mateixa classe. En la majoria de grups de Whatsapp el que s’acaba fent és fugir del conflicte i acceptar el que digui la majoria. Si algú proposa fer un regal als mestres i hi ha gent que s’hi apunta, els altres acaben pujant al carro malgrat no compartir la idea. I no per raons econòmiques (l’aportació sol ser gairebé simbòlica), sinó perquè, simplement, no els sembla encertat. Però acaten.
CISMA ENTRE PARES / De tota manera, n’hi ha altres que no estan disposats a passar per l’adreçador. El resultat és un cisma entre els pares que volen regal i els que no. Aquest cisma es pot portar bé, amb educació i respecte envers el bàndol contrari. Però més d’un cop el resultat és que els pares que sí que aposten per tenir un detall amb el mestre li regalen alguna manualitat infantil en la qual només firmen els nens de les famílies que sí que han contribuït econòmicament al regal.
La responsable d’orientació afirma que cada pare ha de fer el que vegi oportú. Segons la seva opinió, els horaris laborals actuals fan que molts pares amb prou feines vegin els professors dels seus fills. «Quan s’arriba a final de curs és bona idea trobar un minut per parlar amb ells i agrair-los la seva tasca. A tothom ens agrada que ens donin les gràcies per una feina ben feta», remarca. Si no hi ha opció de veure cara a cara el mestre o mestra, una altra possibilitat que apunta Herrero és escriure una petita carta d’agraïment i incloure-la a la motxilla del nen –com es fa amb altres avisos– perquè el docent la llegeixi en algun moment del dia.
☰