L’obra de Queiroz
El tècnic moçambiquès triomfa amb la selecció de l’Iran 15 anys després de la seva convulsa experiència amb el Madrid de Florentino
L’increïble autogol del porter marroquí Aziz Buhadduz va propiciar una pujada tremenda d’adrenalina en el debut de l’Iran, la voluntariosa selecció dirigida per Carlos Queiroz, que va acabar mantejat pels jugadors. El conjunt asiàtic és el líder del grup i el pròxim rival d’Espanya. L’extècnic del Madrid (Nampula, Moçambic, 65 anys) és tota una institució a la república islàmica, on entrena des del 2011, oblidant fracassos antics en destinacions com el Madrid.
Ja queda lluny la volcànica etapa en l’equip blanc. Florentino Pérez va confiar en ell fa 15 anys. El superagent Jorge Mendes va convèncer el mandatari del valor de Queiroz, que aleshores era ajudant d’Alex Ferguson al Manchester United. Abans havia dirigit les seleccions de Sud-àfrica (2000-2002), els Emirats Àrabs (1998-1999) i Portugal (1991-1993), a més de clubs com l’Sporting de Lisboa, el Nova York Metro Stars i el Nagoya Grampus del Japó. Mai no va tenir por de provar experiències.
Florentino va fulminar Vicente del Bosque a la recerca d’un canvi d’estil tot i aconseguir tres títols en l’últim curs. Queiroz no va començar malament, però va acabar fatal. Només va guanyar la Supercopa d’Espanya. El Mònaco de Morientes va eliminar el Madrid en els quarts de la Champions i el Saragossa va alçar la Copa contra els blancs, que van acabar en la quarta posició de la Lliga amb cinc derrotes consecutives, un rècord històric.
Va quedar molt tocat el tècnic, que va buscar refugi novament al United (2004-2008) al costat de Ferguson abans de dirigir la selecció portuguesa (2008-2010) i l’Iran, on és un home feliç. Amb un treball excel·lent des de la base, impulsant el futbol en les categories inferiors, ha construït un bloc admirable. Va ser campió d’Àsia i ja va participar en el Mundial del Brasil, en què va caure en la primera fase.
Estrateg i reflexiu, Queiroz va preparar ahir el partit a porta tancada a la ciutat esportiva del Lokomotiv de Moscou. «Guanyar el Marroc va ser com guanyar la final del Mundial. Ara, el partit amb Espanya és com l’univers de les finals perquè és l’univers contra nosaltres», va exagerar el preparador.
La victòria contra el Marroc va apaivagar els problemes d’una selec- ció que va tenir una preparació convulsa. Alguns rivals no van voler jugar amistosos contra l’Iran, que també pateix el boicot de Nike i Donald Trump per qüestions polítiques. Els jugadors han hagut de comprar-se les botes de futbol, però s’han fet més forts.
Océano, l’ajudant fidel
Queiroz ha apartat els temes polítics. Només es vol centrar en la pilota. «Espanya és un equip fantàstic. Té els millors futbolistes i la millor tècnica, però això tot sol no et fa guanyar un partit. Ningú venç per reputació. S’ha de jugar», avisa. Al costat hi ha Océano da Cruz, jugador de la Reial Societat entre el 1991 i el 1994. L’antic migcampista, que es va enfrontar a Fernando Hierro en la seva etapa a Espanya, està entusiasmat. «La gent no s’imagina com es viu el futbol a l’Iran. La nostra victòria la van celebrar 88 milions de persones. Teheran va ser una bogeria».
Per derrotar Espanya, l’ajudant de Queiroz només té una recepta. «La clau és no deixar-los pensar». La pressió asfixiant serà la carta d’una selecció que també al·lucina amb l’acomiadament de Lopetegui poc abans del torneig. «És una cosa que no s’esperava ningú, però Espanya serà sempre una selecció molt forta. No l’afectarà», sentencia Océano, autor de més d’un capítol en l’obra de Queiroz.
☰
«Espanya té els millors jugadors i la millor tècnica, però ningú guanya per la reputació», diu