Una Lienas feminista guanya el Sant Joan
El fil invisible’ reivindica dues dones oblidades
L’ocupació nazi de l’illa de Batz, a la costa bretona de França, d’una banda. I de l’altra, dues dones «injustament oblidades per la història»: Rosalind Franklin (Londres, 19201958), «la dama fosca de l’ADN», segons la seva biògrafa, una científica britànica que va tenir un paper decisiu en el descobriment de la doble hèlix de l’ADN el 1953; i la catalana Remedios Varo (Anglès, 1908-Mèxic, 1963), pintora surrealista i escriptora interessada en temes de ciència però també en esoterisme i màgia, que es va exiliar durant la guerra civil a França. Amb aquests pols i un ancoratge en el present, a la Barcelona del 2009, conduït per una «dona forta» de 31 anys que investiga un misteriós secret familiar, Gemma Lienas (Barcelona, 1951) ha ordit una «novel·la de suspens», El fil invisible. Gràcies a ella ha sumat un nou guardó a la seva prolífica i reconeguda carrera a l’aconseguir el 38è Premi BBVA Sant Joan, el tercer més ben dotat de les lletres catalanes, amb 35.000 euros lliures d’impostos.
«És un reconeixement a aquestes dues dones, que crec que no el van rebre al seu dia com mereixien», va comentar, sobre Franklin i Varo, una Lienas amb 80 títols a l’esquena en què mai ha faltat la seva mirada feminista. L’autora d’El diari lila de la Carlota, que va recollir a la tarda el guardó a Sabadell en un acte presidit pel president del Parlament, Roger Torrent, reivindica dues dones sobre la pista de les quals li va posar el seu marit científic, va apuntar davant la premsa. «Buscava un escenari que hagués patit l’ocupació nazi durant la segona guerra mundial, i que fos a França, perquè parteix dels meus orígens, la meva mare, són francesos. I llavors vaig descobrir que Rosalind havia estat a la petita illa de Batz, de només 700 habitants. Vaig ser-hi uns quants dies i em va
La novel·la premiada torna a l’ocupació nazi per rescatar una científica clau de la investigació genètica
robar el cor. De seguida vaig tenir clar que la història sorgiria en aquest lloc», va detallar Lienas, habitual de la literatura infantil i juvenil i que va ser diputada al Parlament entre el 2015 i el 2017 pels comuns.
TROBADA AMB LA BESÀVIA I és a Batz on la Resistència francesa es va enfrontar als nazis, on «s’inicia el secret familiar», amb què topa la protagonista, la Júlia, quan va a l’illa convidada per la seva besàvia, «una dona tan forta com ella que farà 100 anys, amb una vida lligada a moments històrics». La Júlia treballa en un documental de ciència, el guió del qual se li resisteix fins que mira al Cambridge del 1953, quan James Watson descobreix la doble hèlix de l’ADN, fita crucial de la genètica, en què la investigació de Franklin serà clau malgrat gairebé haver desaparegut del relat oficial.
L’autora d’El final del joc (Premi Ramon Llull 2003) afegeix que El fil invisible, intrigues al marge, també és una obra «sobre la recerca dels orígens i de la identitat, de la mateixa Júlia que intenta respondre’s una sèrie de preguntes sobre si mateixa», i «sobre la maternitat, un tema que travessa tota la novel·la, amb una mirada gens patriarcal i sí feminista». «Perquè moltes dones al llarg de la història no han pogut triar i han sigut mares perquè això era el que se n’esperava. Avui ser mare o no ser-ho és una opció, nova però legítima», va reivindicar, l’escriptora, que es va decantar «per les trames basades en la psicologia dels personatges».
Sobre el títol de la novel·la, que publicarà Edicions 62 al setembre, coincidint amb la Setmana del Llibre en Català, va revelar que al·ludeix, d’una banda, «a una pintura de Remedios Varo on ella és un personatge femení que busca el fil que uneix totes les coses de l’univers», i de l’altra, «el fil que uneix les generacions de la família de la Júlia».
☰