L’ombra de Roca sobre el jutge Castro
Tu i jo som tres
La sentència i l’entrada a la presó d’Iñaki Urdangarin està revifant l’apassionant qüestió de Cristina de Borbó, la infanta salvada. Als telenotícies de TVE-1 només emeten cròniques planes, descriptives del moment puntual sobre Urdangarin, però ni una reflexió, ni un recordatori, ni una anàlisi retrospectiva sobre les règies pluges que han portat aquest fang. Al des-Informe semanal es van esfor- çar a dibuixar el marit de la infan- ta com un llest, un penques, un desaprensiu, «que ha perjudicat la imatge de la Corona». ¡Ahh! Els do- lents no són els pitjors, ¡que bé que li va aquesta frase a aquest cas!
En altres cadenes, en canvi, com La Sexta (La Sexta noche), s’han atrevit a assenyalar que Urdangarin és, sim- plement, preservar nàrquica. exemple, aconseguir la A el Ana institució diumenge El tallafoc objetivo, Pastor mo- per per as- va seure en trucció un per plató José primera el jutge Castro. vegada d’ins- Va parlar infanta clar. com Es a va algú referir a qui a la «els diners li arribaven a la bossa i després deia que no en sabia res». També va relatar que durant la instrucció del cas «els advocats de la infanta no feien ni un pas, no feien res, sense consultar abans amb el fiscal Horrach». ¡Ahh! Quin meravellós quadro: la defensa i l’acusació resulta que funcionaven com una germandat. Però el més esclafidor de Castro va ser quan va explicar que un dia, a Palma, un emissari el va abordar dient-li que Miquel Roca el convoca- va a una trobada secreta, en una finca de camuflatge. «Si hagués sigut tan imbècil d’acudir a aquesta cita, que a més hauria sigut delictiva –de- ia– es podien haver inventat el que haguessin volgut. ‘¡A veure si aquest tonto hi va!’, devien pensar». ¡Ahh! Lluminosa martingala. Vist el que es va sabent del cas, aquest que ara ha entrat a la presó potser passarà a la història de l’ornitologia borbònica com el Passerell de Palau. ARTUR MAS, ESTUPEFACTE. - El segon convidat d’Ana Pastor va ser Artur Mas. Suposo que els analistes polítics examinaran aquesta interessant resurrecció, aquest tornar a la palestra mediàtica estatal, i les intencions que hi ha al darrere. A mi em toca ressaltar quan una ciutadana del públic va preguntar: «¿Com se sentiria si alguna de les seves netes li digués que vol entrar a les Forces Armades espanyoles?». ¡Ahh! I Mas va contestar: «¡M’ha deixat estupefacte!». En efecte, ¡es volia fondre!