El problema immigratori de Merkel i de la UE

Amb grans dificultats, Angela Merkel va teixir l’actual coalició de Govern que sumava dues debilitats. La de la mateixa cancellera i el seu partit, la cristianodemòcrata CDU, que va veure com les seves majories minvaven a cada elecció, i la del primer partit de l’oposició, el socialdemòcrata SPD, que havia patit una gran patacada a les urnes. De tota manera, Merkel tenia l’enemic a casa, en el partit germà dels cristianodemòcrates bavaresos, la CSU, que ha amenaçat de fer saltar el Govern si la cancellera no s’avé a rebutjar a les fronteres refugiats que hagin demanat asil en un altre país europeu.

Des que a l’estiu del 2015 Merkel va obrir les portes als refugiats en els dies àlgids de la guerra de Síria, li sobren enemics al seu país. Ara la xenòfoba Alternativa per a Alemanya amenaça la majoria de la CSU a Baviera, que anirà a les urnes a l’octubre. El partit bavarès, sempre a la dreta de la dreta, segueix la nefasta política d’intentar combatre el risc electoral que suposen els populistes adoptant les seves idees ultres. A Merkel, la resta de països europeus la van deixar sola aquell agost del 2015. Ara, quan ella està molt més feble i els partits xenòfobs molt més forts, no només està en perill el seu Govern. Ho està una Europa que no ha volgut buscar una solució al repte de la immigració. I no sembla que la idea de Donald Tusk, president del Consell Europeu, de crear centres d’immigrants fora de la UE estigui en vies d’aconseguir-ho. Al contrari.