¿I els que no anaven a l’‘Aquarius’?
La compassió humanitària s’ha de traduir en polítiques públiques que respectin els drets humans
«Ningú posa el seu fill en un vaixell tret que l’aigua sigui més segura que la terra», va escriure la poeta Warsa Shire. Cada setmana, centenars de nens i nenes fugen de la violència i emprenen un viatge que no saben com s’acabarà. Molts ho fan sols, sense un pare o una mare que els agafi de la mà i els digui que tot sortirà bé. Nens que corren el risc de patir explotació, violència o ser víctimes de tràfic. I quan arriben a la seva destinació, Europa, l’odissea encara no s’ha acabat.
L’arribada de l’Aquarius ha tornat a posar el focus en la política migratòria europea, que continua prioritzant la seguretat de les fronteres per sobre de la de les persones. La falta de vies d’accés legals i segures empeny els que tracten d’arribar a Europa a agafar rutes cada vegada més perilloses, en què posen les seves vides en perill i en mans de les màfies. El gest compassiu del Govern de Pedro Sánchez ha xocat amb la impassibilitat d’Itàlia, i 630 migrants van desembarcar a València davant d’un dispositiu compost per més de 2.300 persones i davant de 600 periodistes. A bord de l’Aquarius i dels dos vaixells de la marina italiana –Dattilo i Orione– que van atracar al port de València, hi viatjaven 134 nens, dels quals 123 ho feien sols. Des de Save the Children vam estar acompanyant molts d’aquests menors i explicant-los en un llenguatge que entenguessin la situació en la qual es trobaven i els passos que vindrien a continuació.
Però més enllà de l’Aquarius fa falta una política que sigui coherent amb aquesta solidaritat. Una solidaritat que no acaba sent cap altra cosa que un acte conforme als tractats internacionals que països com Espanya han ratificat i s’han compromès a complir. Un gest que esperem que marqui un canvi de rumb en les polítiques migratòries i que promogui, entre altres, iniciatives perquè els nens i nenes migrants i refugiats arribin de manera segura a través dels corredors humanitaris i els programes de reubicació i reassentament. PRECISAMENT, dins del programa acordat pels estats membres de la UE per a la reubicació i reassentament de 160.000 refugiats, Espanya només ha acollit un 16% de les 17.337 persones que s’havia compromès a acollir. De les 2.792 persones acollides, la majoria són de Síria, persones que fugen d’un país que ja fa set anys que està en guerra i on quedar-se no és una opció. Però Espanya amb prou feines ha acollit una trentena de menors no acompanyats que havien arribat a les costes d’Itàlia i Grècia a través dels mecanismes de reubicació i reassentament. Nens i nenes, no ho oblidem, que estan completament sols abandonats a la seva sort.
De la mateixa manera que s’està fent amb els nens i nenes que han arribat a València, demanem que es garanteixi l’accés al procediment d’asil a la infància migrant i refugiada que arriba a Espanya. El cert és que en els últims cinc anys s’han tramitat poc més de 100 sol·licituds d’asil de nens i nenes que han arribat sols, de les quals només se n’han aprovat una de cada tres. Que aquest nombre sigui tan baix és una cosa significativa i demostra que els menors no tenen accés al procediment per falta d’informació o assessorament jurídic. L’ACOLLIDA
de l’Aquarius no pot resultar un gest més. A més, ha demostrat que, quan hi ha voluntat política, les coses es fan. Els missatges de compassió humanitària s’han de traduir en polítiques públiques que respectin els drets humans. I sobretot que donin solucions a llarg termini a tots aquests nens i nenes, ja que no només és important l’acollida, sinó la integració en la nostra societat.
El 28 i el 29 de juny se celebrarà a Brussel·les el pròxim Consell Europeu, on els caps d’estat i de govern de la UE debatran les qüestions més urgents, entre elles la migració. Sánchez té una oportunitat única de promoure aquesta solidaritat i canvi de rumb en les polítiques migratòries entre tots els estats membres, però per a això fa falta concreció i voluntat política.
Perquè l’emergència humanitària no només té nom d’Aquarius i cada setmana hi ha tantíssima altra gent que es veu obligada a arriscar la seva vida al mar. Avui, Dia Mundial dels Refugiats, volem recordar la necessitat imperativa de tenir vies segures i legals a Europa perquè no hàgim d’esperar que un altre vaixell estigui vuit dies a la deriva per trobar un port que vulgui acollir persones que l’únic que busquen és una llar.
☰
Els menors no tenen accés al procediment d’asil per falta d’informació o assessoria