La bombeta

Aquest dilluns va fer un segle i 17 anys que la bombeta Livermore crema. Es va instal·lar el 18 de juny de 1901 al departament de bombers de Livermore, un petit poble de Califòrnia, i, excepte en un parell d’ocasions, per obres de renovació del parc, mai no ha deixat d’il·luminar els dies i les nits dels bombers. S’ha convertit, és clar, en una atracció turística. Més enllà de les vinyes, que també ho són, Livermore no té gaire res a oferir, a no ser que siguis químic i estiguis interessat en l’origen d’un element sintètic de la taula periòdica, el livermori, que no es troba a la natura i va ser creat en un laboratori. O que tinguis una especial predilecció pels laboratoris especialitzats en armament nuclear, com els Sandia National Laboratories, amb seu a Livermore.

És a dir, la bombeta dona de si. Van commemorar el centenari i també el 1 Millionth Hour Birthday, el primer milió d’hores que fa que està encesa. I també hi ha una galeria de ciutadans il·lustres encarregats de mantenir amb vida la bombeta incandescent en actiu més antiga del planeta. Tenia una potència de 60 watts i ara només il·lumina tènuement amb 4, però il·lumina, que és del que es tracta. Escric tot això perquè acaben de petar els quatre halògens del passadís que vaig comprar ahir en un basar. I perquè la tele també ha dit prou aquesta tarda, mentre miro d’acabar l’article abans no desaparegui de l’ordinador, que fa pampallugues.

☰

El tauler polític català