‘Barcelona soul’

s difícil això de l’ànima... Barcelona s’ha convertit en un potent pol d’atracció d’empreses tecnològiques i, per descomptat, de turisme. Brilla amb llum pròpia per acollir tant gent de pas a la recerca de sol com el talent més innovador. Tots dos, els visitants puntuals i els habitants perdurables, generen llocs de treball i són fonamentals per a l’economia. Sens dubte, molt més rellevant és el mercat tecnològic, ningú no vol ser un país de cambrers. «Barcelona: sol, mar i startups», va titular el Financial Times el 2014. Des d’aleshores, la instal·lació de multinacionals i petites empreses no ha deixat de créixer.

Barcelona es mou, és al món, i, no obstant, hi ha una certa sensació de pèrdua. Com si la ciutat hagués deixat de bategar alhora i estigués formada per diversos éssers cada vegada més inconnexos. D’una banda, un món fet només a mida per a les butxaques més voluminoses. De l’altra, els amplis espais ocupats per turistes que s’empassen i escupen els veïns. També hi ha els reductes subversius, afloren aquí i allà, provant de fer-se un lloc on poden, on els deixen, però no marquen el batec de la ciutat.

Barcelona sempre ha sigut esquiva a les institucions. Un cert esperit anarquista li ha imprès el caràcter. Potser no hi ha pèrdua, potser només muda la pell. Però el moment és delicat. El mercat sempre està disposat a comprar ànimes.

☰